Quatre planetes a l’estrella de Barnard, són habitables?
L’estrella de Barnard és la segona més propera al Sistema Solar. Però és una estrella única, no com Alfa Centauri que és un sistema triple. Per tal de ser més precisos, haurem de dir que és el segon sistema estel·lar més proper o la quarta estrella (perquè Alfa Centauri en són tres). És l’estel que té un moviment aparent entre les estrelles més ràpid de tots els que podem veure des de la Terra.
L’estel de Barnard sempre ha estat en el punt de mira de les investigacions per la seva proximitat a la Terra. S’havia utilitzat, fins i tot, el Telescopi Espacial Hubble per tal de descobrir si tenia planetes al seu voltant. No s’havia pogut confirmar res…
Però la ciència avança i amb un nou aparell més sensible i precís hem pogut descobrir que n’hi ha quatre, de planetes!
El nou estudi va incloure científics de l’Observatori Gemini/National Science Foundation NOIRLab, la Universitat de Heidelberg i la Universitat d’Amsterdam.
I com ho van fer? Ja s’havia intentat el mètode del trànsit, que consisteix en captar com la llum de l’estel disminueix quan un planeta passa pel davant. No van trobar res. Però aquest sistema sols funciona quan el planeta està alineat i passa entre l’estrella i la Terra. Així que van intentar un altre mètode. El de la velocitat radial.
Aquesta manera de detectar planetes consisteix en captar com l’estrella es mou degut a l’atracció gravitatòria del planeta. És un moviment minúscul i, si el planeta és petit, pot ser tot un repte!
Per tal de millorar les possibilitats de detecció, van construir un instrument nou. Liderat pel professor Jacob Bean de la UChicago, l’equip va crear i instal·lar un instrument anomenat MAROON-X, que està connectat al telescopi Gemini al cim d’una muntanya hawaiana i dissenyat específicament per buscar planetes llunyans.
Es tracta de mesurar la llum que ens arriba de l’estel i descobrir si s’apropa o allunya de nosaltres. MAROON-X mesura el color de la llum amb tanta precisió que pot captar aquests petits canvis, i fins i tot separar el nombre i les masses dels planetes que han d’estar donant voltes a l’estrella per tenir aquest efecte.
Durant 112 nits diferents i un període de tres anys, van trobar proves sòlides de tres planetes al voltant de l’estrella de Barnard. Quan l’equip va combinar les seves troballes amb les dades de l’experiment de novembre d’un equip diferent, que va ser presa per un instrument anomenat ESPRESSO al Very Large Telescope de Xile, van veure grans evidències d’un quart planeta.
Aquests planetes probablement són planetes rocosos, en lloc de planetes gasosos com Júpiter, van dir els científics. Això serà difícil de determinar amb certesa; l’angle amb el que els veiem des de la Terra fa que no els puguem veure creuar davant de la seva estrella, que és la manera habitual d’esbrinar si un planeta és rocós. A més, són molt petits i estan molt a prop de l’estel central.
Segons els científics, estan fora de la zona habitable ja que són massa a prop i deuen ser molt calents. Però també deuen estar ancorats per les forces de marea que vol dir que sempre mostren la mateixa cara a l’estrella de Barnard. Podria ser possible que en la cara fosca d’aquests planetes hi hagués una temperatura “habitable”?
Aquests es troben entre els planetes més petits que s’han trobat fins ara amb aquesta tècnica d’observació. Els científics esperen que això marqui una nova era per trobar cada cop més planetes a l’Univers.
Aquest estiu, quan miri a la constel·lació d’Ofiüc, pensaré que l’estel de Barnard ja no està sol. Està acompanyat per quatre planetes que esperen la nostra visita en un futur proper…
ATENCIÓ: En Rafael Balaguer, l’expert en exoplanetes de l’Associació (entre altres coses), està preparant un taller sobre exoplanetes i com detectar-los, fotografiar-los i extreure algunes característiques mitjançant el mètode del transit. En breu ampliarem la informació!
Font: Newsletter AstroGirona 15/03/2025