Vint-i-cinc anys poden ser molt de temps… o ben poc! Tot depèn de la mirada amb què observem el camí recorregut, i l’horitzó proper. Si mantenim un esperit dinàmic i la il·lusió vital inicial, un quart de segle només marca l’inici de la maduresa i la plenitud necessàries per assegurar-nos un futur brillant, consolidat sobre els sòlids fonaments de l’experiència adquirida. I en el cas d’Astrogirona, podem estar molt orgullosos dels nostres orígens, i del nostre present, per apropar-nos amb força i alegria al nostre horitzó proper, que sempre serà el cel!
I, efectivament, Astrogirona celebra al seu 25è aniversari el dia 11 d’agost de 2024. Han estat 25 anys de somnis i il·lusions compartides, gràcies a l’esforç, entusiasme i tenacitat de moltes persones que han fet de l’astronomia i la ciència una forma d’entendre la vida i, sobretot, una manera de compartir i socialitzar el coneixement. És la nostra humil contribució a millorar la societat fomentant l’esperit crític canalitzant i compartint la nostra passió per la ciència.
Però, com va començar Astrogirona? Doncs precisament amb la indispensable energia i il·lusió de les persones que s’emocionen observant el cel i volen posar a l’abast de tothom les meravelles de l’univers.
Els inicis els trobem el dia 23 de setembre de 1999, quan es crea l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Palafrugell. Però la idea inicial va sorgir una mica abans, quan un grup d’amics es va trobar a Palafrugell per observar l’eclipsi parcial de Sol de l’11 d’agost de 1999. Així que considerem la data de la fundació el dia d’aquest eclipsi. La primera activitat doncs, ja va ser una observació popular d’un fenomen espectacular, marcant per sempre el tarannà de la nostra associació. També, la presentació en societat va anar acompanyada d’un manifest contra la contaminació lumínica, un problema que malauradament continua augmentant després de 25 anys. A més d’una desena de socis, la junta directiva fundacional estava formada per Francesc Pruneda Agustí, Marc Heras Bofill i Eduard Sabater i Guisset.
Primeres fotografies d’Astrogirona a Palafrugell, amb telescopis Celestron C8 i C14 i l’eclipsi parcial de Sol de l’11 d’agost de 1999
Un mes després, el dia 23 d’octubre de 1999 es duu a terme la primera assemblea de l’entitat, ja oberta a la participació de socis de tota la província de Girona, doncs aquesta voluntat de sumar esforços i interessos comuns a un nivell més global, va ser des dels inicis un objectiu prioritari. També, es defineix llavors la voluntat i determinació de mantenir l’entitat activa, el que implicava la necessitat de formalitzar-la a nivell legal, tenint en compte el fracàs d’algunes entitats gironines anteriors que no havien completat aquest procés. La formalització facilita el manteniment del compromís de les persones amb l’entitat i el seu creixement potencial es veu afavorit amb un diàleg més fluid amb les administracions públiques, per exemple.
Precisament, com que l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Palafrugell no havia estat legalitzada, final i expressament i amb aquesta voluntat integradora, es decideix inscriure al Registre d’Associacions de la Generalitat la nostra entitat, però ja incloent canvis a la junta i de denominació importants. Així, finalment el dia 16 de novembre de 1999 i coincidint amb la pluja de meteors dels Leònids, queda legalitzada i enregistrada l’Agrupació d’Afeccionats a l’Astronomia de Girona, amb seu a Palafrugell. Astrogirona ja era una realitat a tots els efectes!
Els primers temps van estar farcits d’activitats divulgatives com conferències i observacions públiques, i participacions en diverses fires i esdeveniments arreu de la província, a Palafrugell, Pals, Girona, el Far de Sant Sebastià, Llagostera… Tot mentre ja es pensava en fer realitat un dels nostres somnis: disposar d’una seu oberta al públic general i a on poder construir un observatori astronòmic per ubicar un telescopi Celestron C14 que l’Eduard Sabater cediria a Astrogirona amb aquesta finalitat.
Amb l’objectiu de dotar-nos d’una seu i preparar la construcció d’un futur observatori, Rafael Balaguer, resident a Llagostera, de seguida va iniciar els contactes amb el Casino Llagosterenc, que ens va cedir un local al Casino, ubicat a la Plaça Catalunya de Llagostera. Fruit d’aquesta primera col·laboració vam realitzar diverses activitats i observacions multitudinàries a Llagostera, tant per a escoles com per al públic general, com els trànsits de Mercuri i Venus, eclipsis, pluges d’estels, la mítica gran oposició de Mart de 2003…
I mentre creixíem, també establíem contactes i col·laboracions amb les altres associacions astronòmiques gironines, com la Societat Astronòmica de Figueres, Astrogarrotxa i, especialment, amb Astrobanyoles. En aquest context de germanor, vam iniciar les trobades anuals d’associacions astronòmiques de Girona, amb una trobada 0 a l’estiu de 2003 al Pla de Martís, entre Astrogirona i Astrobanyoles. Des de llavors, s’ha intentat mantenir la trobada, organitzada cada any per una entitat diferent de forma alternativa.
Després d’uns anys amb la seu al Casino Llagosterenc, vam haver de deixar-la doncs el Casino necessitava de nou el local que ens havien cedit. Però això no va ser un problema, al contrari, va esdevenir un bon revulsiu per Astrogirona!
Aprofitant que al 2002 s’havien d’iniciar les obres del nou IES de Llagostera, en Rafael Balaguer va contactar amb l’Ajuntament per proposar la construcció d’un observatori astronòmic al futur IES, doncs un observatori és un recurs educatiu formidable. El conveni de col·laboració contemplava que l’administració assumia les obres, i Astrogirona aportaria l’equipament astronòmic i operaria l’observatori. Però en les converses amb l’Ajuntament de Llagostera i el seu alcalde, Lluís Postigo (Iniciativa-PSC-ERC), es va canviar la filosofia del projecte. El motiu principal era que l’IES seria un equipament depenent de la Generalitat de Catalunya, i el nostre encaix allà seria sempre més complex i no disposaríem de massa autonomia. En canvi, com que l’Ajuntament havia de construir una nova biblioteca-centre cultural en haver augmentat els habitants del poble, finalment es va acordar que podríem ubicar el nostre observatori al futur Centre Cultural Can Roig, que a més seria la seu de la biblioteca municipal Julià Cutiller, de la Fundació Ramon Noguera i d’Astrogirona. En tractar-se d’un equipament de titularitat municipal, només mitjançant un conveni de col·laboració entre Astrogirona i l’Ajuntament de Llagostera (ratificat al desembre de 2003 en ple municipal), la nostra seu podria ser una realitat aviat.
Com que la normativa vigent obligava a construir una nova biblioteca a Llagostera atès el seu increment de població i que per fer aquesta biblioteca s’havia de construir un edifici nou, just al costat del CEIP Lacustària, la solució de consens i més pràctica per a ubicar l’observatori era afegir-lo al projecte de biblioteca. Com que l’Ajuntament volia edificar la nova biblioteca i altres equipaments destinats a usos culturals en un edifici de nova construcció al costat del col·legi, dotar aquest edifici d’un observatori astronòmic va ser doncs, una qüestió d’oportunitat, i no de prioritat política, sinó de coincidència d’inquietuds. L’observatori seria una peça més d’un centre cultural pioner a la província de Girona i Catalunya.
I dit i fet, vam iniciar tots els tràmits i revisions de projectes per poder construir el Centre Cultural Can Roig amb la nostra col·laboració, incloent el nostre observatori astronòmic. El centre cultural i l’observatori reben el nom de l’antiga fàbrica de taps de suro ubicada en aquest indret.
Plànols del projecte guanyador per a construir el Centre Cultural Can Roig
En paral·lel, evidentment vam continuar amb les nostres activitats habituals, realitzant xerrades, observacions, viatges, excursions de temàtica astronòmica i/o científica, etc… I coneixent persones extraordinàries!
En aquest sentit, mereix un capítol apart el Dr. Francesc Sureda Alsina. Al 2007 iniciem amb ell i el seu fantàstic paratge del Mas Roig II de Llagostera un camí conjunt que ja forma part de la nostra identitat com associació. El Mas Roig II funciona de forma autosuficient i independent amb energia solar generada in situ amb els sistemes patentats pel mateix Francesc Sureda. Aquí, tanquem un cercle virtuós d’excel·lència en l’observació astronòmica molt interessant, doncs amb l’energia generada de dia per un estel, el Sol, a la nit observem les estrelles en un indret espectacular.
Com que l’inici de les obres del futur Centre Cultural Can Roig anaven amb molt retard, al 2007 signem un conveni de col·laboració amb l’Associació d’Amics del Paratge del Mas Roig II de Llagostera. Així formalitzem la realització de múltiples activitats al mateix Mas Roig II, com observacions astronòmiques, cursos, projeccions de cinema de temàtica científica i també autèntiques festes de germanor i “g-astronomia” com la celebració dels nostres aniversaris i les ja mítiques Astrobarbacoes d’Astrogirona. En el conveni s’inclou la possibilitat d’instal·lar també un observatori astronòmic al Mas Roig II.
I aquesta darrera opció es va materialitzar l’11 de juliol de 2011, amb la inauguració del nostre primer observatori a Llagostera, al Mas Roig II. El motiu principal va ser que l’Ajuntament de Llagostera ens va comunicar que, finalment, en les obres del Centre Cultural Can Roig no es preveia de moment la construcció del nostre observatori, doncs quedava aturat al formar part “d’una segona fase, de la segona fase de la construcció de tot l’edifici”… Així que vam decidir ser autònoms i vam adquirir una cúpula de 2 metres de diàmetre amb capacitat per a quatre persones que vam col·locar sobre la nova aula que el Dr. Sureda havia construït al Mas Roig II al 2009. Com a instrument principal, vam instal·lar un telescopi Celestron CPC 11 i altres equips que ens va cedir el nostre company Josep Maria Petit Prats, que ell mateix va posar en marxa conjuntament amb en José Manuel Sánchez Bosch, tot aprofitant la seva experiència prèvia en la construcció dels seus propis observatoris particulars.
Francesc Sureda (A dalt), i Josep Maria Petit i Rafael Balaguer (a sota), instal·lant l’Observatori Mas Roig II
Observatori Mas Roig II acabat i José Manuel Sánchez configurant l’equip
Però mentre enllestíem l’observatori al Mas Roig II, l’Ajuntament de Llagostera ens va comunicar al 2010 que havien canviat els terminis d’execució de les obres del Centre Cultural Can Roig, i que ara sí que el nostre observatori (i tot l’edifici) estaria enllestit en aproximadament un any!
Tocava començar a treballar molt intensament per assolir el repte que representava el Centre Cultural, i per gestionar millor la construcció i operació de les dues instal·lacions i avançar en l’eficiència de la gestió de l’entitat, entre altres qüestions en l’assemblea del 25 de juny de 2010 es procedeix a canviar la denominació de l’associació a Astrogirona, Agrupació Astronòmica de Girona. També s’inicia llavors la tasca de supervisió setmanal de les obres de l’edifici municipal, i es completa la tramitació i realització dels canvis administratius en els estatuts, denominació i domicili de l’associació, ja pensant en la nova seu al Carrer Lleó I de Llagostera i fixant allí el domicili de l’associació. Finalment, encara es faria una nova modificació de la denominació de l’entitat en l’assemblea de l’1 de desembre de 2023, quedant establert el nom definitiu com Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona.
El Centre Cultural Can Roig en obres, amb la base de la nostra cúpula a punt de completar-se
Evolució de les obres del Centre Cultural Can Roig
Evolució de les obres del Centre Cultural Can Roig, la nostra seu ja és una realitat
I després de tant de temps, el dia 10 de setembre de 2011 s’inaugura el Centre Cultural Can Roig, incloent el nostre observatori, Can Roig! A Can Roig finalment no instal·lem el C14 que teníem previst des del principi, doncs es prioritzen altres opcions amb equips més moderns, versàtils i polivalents, especialment pensant en la divulgació i l’astrofotografia. Així, gràcies al material cedit per Josep Maria Petit Prats i Rafael Balaguer, comptem amb un Takahashi Mewlon de 200 mm, un refractor aprocromàtic de fluorita William Optics de 98 mm, amb filtre solar H-alfa, i un telescopi solar Coronado CaK, que permeten observar el Sol de forma segura. Tots els telescopis estan equipats amb les seves corresponents càmeres CCD i CMOS i diversos filtres de banda estreta, etc., i també filtres fotomètrics. La primera muntura va ser una Losmandy G42, l’actual és una Skywatcher EQ8. La cúpula és una Sirius de 3,50 metres de diàmetre, que va venir d’Austràlia! La instal·lació i configuració inicial es duu a terme per en Josep Maria Petit Prats i José Manuel Sánchez Bosch, qui va obtenir per a Can Roig el codi d’observatori del Minor Planet Center, MPC C99, validant la nostra capacitat d’observació científica.
Observatori Can Roig en la seva configuració inicial
Aquest observatori s’obre al públic general el dia 2 de gener de 2012, i des de llavors es manté obert i visitable de franc els dimecres, durant el calendari escolar de 19:00 a 21:00. A més, també es posa a disposició del públic i socis en efemèrides importants i fins i tot en festes populars, com les diverses edicions de la Castanyada Còsmica, una original festa on es combinava l’astronomia, les festes de la tardor, la música en directe i ballades de swing.
Així, vam convertir la biblioteca de Llagostera en un centre divulgador de la ciència i la cultura de primer ordre. A la nostra entitat disposem de físics, químics, matemàtics, neuròlegs, geògrafs, lingüistes…, el que ens facilita la possibilitat de col·laborar amb els centres educatius del poble en l’àmbit dels projectes educatius d’entorn, etc.
També cal destacar que els dos observatoris que Astrogirona té a Llagostera són, sens dubte, un valor afegit per al poble ja que són, per definició, una eina de prestigi i d’excel·lència cultural que està a l’abast de tots els ciutadans, comportant un enriquiment de la societat en tots els seus àmbits i donant a conèixer Llagostera i Astrogirona a nivell científic nacional i internacionalment.
Des de 1999, hem fet el nostre camí amb una visió transversal de la ciència. Amb la voluntat profunda de fer arribar l’astronomia a tots els públics, Astrogirona organitza diverses activitats, conferències, viatges científics i observacions durant tot l’any. Així, impartim cursos complets d’iniciació a l’astronomia i la paleoantropologia, cursos monogràfics sobre material d’observació, astrofotografia, etc. També duem a terme observacions astronòmiques públiques, als nostres observatoris o en col·legis, instituts, per diferents Ajuntaments, etc. Participem en iniciatives de recerca i culturals nacionals i internacionals, com per exemple en estudis sobre la contaminació lumínica, recerca en bòlids, meteors i meteorits, participacions en el Festival de Ciència Pint of Science, la Nit Internacional d’Observació de la Lluna… També organitzem viatges espectaculars, com els que vam realitzar a Stonehenge, el CERN, coves amb art rupestre paleolític, o als Estats Units per observar l’eclipsi total de Sol del 21 d’agost de 2017, entre altres.
Eclipsi total de Sol del 21 d’agost de 2017, a Glendo, Wyoming
Astrogirona, com totes les institucions científiques, treballa sobre dues àrees fonamentals i sempre amb una motivació i filosofia que impulsa les seves activitats. Aquesta idea central és que el coneixement només adquireix sentit si podem compartir-lo. I les dues maneres d’aconseguir aquest objectiu de socialitzar el coneixement científic són la recerca i la divulgació.
En aquest sentit, l’associació engega cada any diversos projectes de recerca i observació astronòmica, però també està oberta a altres ciències i, també i de manera molt especial, a la comunitat científica i acadèmica i al públic en general per tal que, fent servir les seves instal·lacions, observatoris i tècnics, tothom pugui tenir una oportunitat franca i accessible de fer ciència en primera persona. Durant tots aquests anys, hem col·laborat en multitud de Treballs de Recerca de Batxillerat i universitaris de molt diversos àmbits (exoplanetes, espectroscòpia…), i alguns d’aquests treballs han estat guardonats amb premis importants. També mantenim convenis de col·laboració amb l’Ajuntament de Llagostera, l’Associació d’Amics del Paratge del Mas Roig II, Astrobanyoles i la Societat Astronòmica de Figueres per compartir activitats, i amb l’entitat Cel Fosc, per lluitar contra la contaminació lumínica.
I potser el que més ens emociona és que milers de persones han participat en les nostres activitats i Astrogirona ha esdevingut un referent clar en la divulgació científica catalana.
I si hem arribat a molta gent, també és en bona part per la bona feina de gestió i manteniment de la presència a Internet desenvolupada per en Jordi Sesé Puértolas, implementant les diferents versions del web fins al 2024.
Des de 1999 hem posat a l’abast de tothom fenòmens astronòmics impressionants i hem gaudit junts d’eclipsis parcials, anulars i totals de Sol; eclipsis de Lluna totals, parcials i penombrals; el pas de cometes molt brillants com el Lovejoy, Holmes o Neowise; tempestes de meteors com els mítics Leònids de 1999; disminucions de brillantor d’estels com Betelgeuse i la seva rara ocultació per l’asteroide 319 Leona; conjuncions de planetes increïbles que ens han permès observar junts a l’ocular del telescopi Júpiter i Saturn; ocultacions de planetes per la Lluna; fenòmens molt i molt rars d’observar com són els trànsits de Mercuri i de Venus; o la gran oposició de Mart del 28 d’agost de 2003, que va portar a Mart a 55,76 milions de quilòmetres de la Terra, i va ser el major acostament de Mart des de feia 60.000 anys. El rècord de proximitat del 2003 no es tornarà a superar fins al 29 d’agost del 2287! Hem estat uns humans privilegiats en poder observar tots aquests esdeveniments.
Durant aquests darrers 25 anys ens hem emocionat junts observant el cel i això ha estat possible gràcies a totes les persones que ens han fet costat i han confiat en nosaltres. Astrogirona ha tingut tres presidents, Francesc Pruneda Agustí (1999-2010), Rafael Balaguer Rosa (2010-2022) i Jordi Arnella París (2022-actualitat), i a hores d’ara compta amb 109 socis actius. I recordem especialment als companys i amics que ens han deixat, com l’Antoni Petit Deulofeu, l’Antoni Raïch Trilla, en Pere Horts Font i en Josep Lluís Díez Baldero.
Evolució d’Astrogirona en número de socis, socis actius i activitats realitzades, de 2008 a 2023
Des d’aquí donem les gràcies a totes les persones que han dedicat el seu material, temps, esforç i dedicació per fer d’Astrogirona la gran entitat que és avui. Gràcies als presidents, components de les juntes directives, membres de l’associació i participants en les nostres activitats!
Bona part del material d’observació d’Astrogirona ha estat cedit pels socis i companys de l’associació, seguint la filosofia de ser autosuficients al màxim. Però, com en tots els aspectes de la vida, segurament el material no és en cap cas el més important. El més important és l’esforç conjunt i la inversió en temps i la il·lusió que tothom ha posat per tal d’assolir i superar l’objectiu inicial, doncs hem aconseguit dues seus i dos observatoris astronòmics i una infraestructura material i humana extraordinària i eficient per popularitzar l’astronomia i la ciència.
El nostre més sincer agraïment per a tothom que, d’una manera o altra, ha col·laborat i treballat per tal que aquest projecte sigui avui una realitat absolutament consolidada, però molt especialment als que han robat temps a les seves famílies, lleure, a la seva vida en definitiva, en benefici de la nostra passió comuna: l’astronomia.
Aquests primers 25 anys deixen un llegat molt potent, emocional i també material. Els observatoris, els somnis complerts ja són vostres i per a les generacions futures i hem d’estar orgullosos d’haver estat nosaltres els que hem construït el present. Però el futur comença cada dia! Iniciem l’any del nostre 25è aniversari amb nous reptes i projectes importants, com ampliar el rang d’observació a la sismologia, la radioastronomia, l’estudi de l’alta atmosfera mitjançant el llançament de sondes estratosfèriques, la renovació del web… Una nova etapa comença avui, amb noves il·lusions i amb la mirada posada en un futur brillant. Un futur que us convida a ser-ne partícips importants amb la vostra implicació i energia, tot un univers us espera!
I voldria acabar aquesta crònica recordant una interessant reflexió sobre la importància de la socialització del coneixement i el poder inspirador de l’astronomia i la ciència. Reflexió que hem fet sempre nostra.
“Si la humanitat sabés quin plaer interior profund espera als qui miren el cel, llavors tota Europa estaria coberta amb telescopis en comptes de baionetes, promovent així la felicitat i la pau universals”. Camille Flammarion (1842-1925).
Rafael Balaguer Rosa, soci número 5 (des del 23 d’octubre de 1999).
Imatges cortesia dels membres d’Astrogirona.
Març de 2024.