CAN ROIG

L’observatori Can Roig forma part del Centre Cultural Can Roig de Llagostera, que inclou la Biblioteca Julià Cutiller, la seu de la Fundació Ramon Noguera a Llagostera i l’observatori, i està en funcionament des del 2 de Gener del 2012,

Les principals funcions d’aquest observatori són:

L’Observatori Can Roig obre les seves portes al públic de manera gratuïta els dimecres (en calendari escolar) de 19h a 21h. Si voleu venir, feu clic aquí

Si voleu més informació per concertar visites i observacions externes, feu clic aquí

Si esteu interessat en un treball de recerca, feu clic aquí

En tots els casos hi haurà un astrònom per fer-vos de guia pel cel. Així, teniu el cel profund al vostre abast!

Equipament de l’Observatori Can Roig 

Actualment tenim tres telescopis dotats de capacitat d’operació remota. És a dir, els telescopis poden ser operats a distància des de qualsevol lloc a on es disposi de connexió a Internet! Aquesta funcionalitat permetria, per exemple, fer una sessió d’observació des d’una aula en un col·legi en un altre municipi i el públic podria observar en temps real els objectes que està estudiant el telescopi.

Els nostres telescopis són un Takahashi Mewlon de 200 mm, un refractor apocromàtic de fluorita William Optics de 98 mm i un telescopi solar Coronado CaK, que permet observar el Sol de forma segura. Tots els telescopis estan equipats amb les seves corresponents càmeres astronòmiques.

L’evolució tecnològica que ha patit l’Astronomia en els darrers anys ha estat espectacular i, actualment, amb les modernes càmeres astronòmiques, podem albirar objectes que observats de la manera tradicional (amb els nostres ulls!) serien literalment invisibles o caurien directament dins de la categoria dels somnis.

Per tant els somnis dels astrònoms innocents es fan realitat a cop de clic, doncs en pocs segons i a la pantalla de l’ordinador, obtenim impressionants vistes de l’Univers que ens acull.

Gràcies als filtres H-alfa podem lluitar contra la contaminació lumínica i, malgrat que l’observatori està ubicat al centre de Llagostera, podem gaudir d’una visió privilegiada dels objectes de cel profund, extremadament difosos i tènues, com nebuloses, galàxies i cometes.

També disposem de filtres de SOII, OIII, anticontaminació lumínica, xarxa de refracció per a fotometria i H-alfa per mirar el Sol visualment.

I com mostra…

I com mostra, algunes fotografies preses des del centre de Llagostera, un tastet de l’Univers que podem veure si traiem el cap per la nostra finestra particular, una finestra al Cosmos!

Comencem el viatge amb M1, un romanent de supernova, la mort d’una estrella que va tenir lloc a l’any 1054 i que va ser enregistrada per astrònoms xinesos. En el moment de l’explosió es va poder veure de dia durant 23 dies seguits!

Continuem amb la nebulosa de California. Els estels moren de diferent manera segons la seva massa, però tots ells neixen en nebuloses bàsicament d’hidrògen. Algunes nebuloses, com aquesta, brillen amb la llum provinent d’estels propers.

Altres però, brillen amb la força de la joventut doncs són autèntics bressols estel·lars, on la màgia de la creació té lloc amb violència nuclear. En el con que dona nom a aquesta fantàstica nebulosa estan naixent estels!

Quan anteriorment ens referíem als somnis dels astrònoms innocents ho podríem fer pensant en aquesta imatge, sempre especial i extremadament difícil d’observar amb mitjans amateurs. Es tracta de la nebulosa del Cap de Cavall, una nebulosa fosca que veiem per contrast amb la nebulosa que tenim situada just per darrere d’un perfecte èquid!

I potser un dels bressols estel·lars més fotogènics, on la formació d’estels està en ple apogeu, és la nebulosa Roseta, anomenada així també per motius obvis.

Simplement espectacular, si tenim en compte que les imatges estan preses des del nucli urbà de Llagostera i amb condicions de contaminació lumínica molt desfavorables. Les fotografies acumulen un temps d’exposició de pocs minuts i no estan processades, directament les veiem així tal i com les serveix el telescopi!

I per acabar, un petit homenatge als més que probables responsables en bona part de l’existència de vida sobre la Terra, els cometes.

Aquí teniu el C/2009 P1 Garradd. En el camp estel·lar apareixen diverses estructures el·líptiques i difoses, les galàxies, els blocs de construcció de l’Univers. En una galàxia típica poden haver-hi uns 100.000 milions d’estels, i de galàxies n’hi ha més de 100.000 milions! I a la nostra galàxia, la Via Làctia, hi podrien haver uns 25 milions de planetes similars a la Terra.

En observar el Cosmos sempre resulta fascinant preguntar-se si allà dalt, en algun lloc, també hi ha algú que albira l’infinit per la seva finestra a l’Univers i ens mira…

De moment, podeu fer un cop d’ull per la nostra, la vostra finestra particular! Us estarem esperant a Llagostera!