Charles Messier (1730-1817) va ser un astrònom francès que va dedicar part de la seva vida a la cerca nous cometes, segurament mogut pel desig que el seu nom perdurés en el temps.
D’aquesta manera, diu la llegenda que la nit del 28 d’agost de 1758, mentre buscava en el cel un cometa que Edmund Halley havia predit que tornaria, va trobar una taca borrosa a la constel·lació de Taure. Repetides observacions li van fer veure que la taca no es movia respecte a les estrelles del fons, no sabia ben bé què era, però que estava clar que un cometa, no. Ho va etiquetar com M1 (M de Messier i nº 1 per que va ser el primer), també coneguda com la Nebulosa del Cranc.
Acabava de començar el seu arxiconegut catàleg Messier, on va anar enumerant fins a 110 objectes de cel profund visibles a l’hemisferi nord, que no eren cometes. Segons ell mateix va declarar, va emprendre la seva recerca, per a què els astrònoms “no confonguessin aquestes nebuloses amb cometes que tot just comencessin a aparèixer”. La va dur a terme amb l’ajuda de Pierre Méchain.
Molts dels objectes del catàleg els va descobrir ell mateix, i d’altres van ser descoberts per altres astrònoms però els va incloure igualment en el catàleg perquè la seva intenció era fer un document de servei per a futurs cercadors de cometes. Ves per on, cap cometa va acabar portant el seu nom, tot i que en va descobrir tretze, però és el més conegut dels astrònoms pels aficionats a l’Astronomia, ja que els “Messiers” són els primers objectes que es solen buscar quan s’aconsegueix el primer telescopi. De fet, amb els següents també. Qui es pot resistir a la meravella de M13?
El catàleg es va publicar per primera vegada el 1774 i està composat per 110 objectes entre els quals hi ha nebuloses, cúmuls estel·lars, galàxies i romanents de supernoves. Alguns són tan brillants que poden ser visibles a simple vista en cels molt foscos, però la majoria necessiten telescopi per ser observats adequadament.
Per a les seves observacions va utilitzar diferents telescopis, però el seu favorit va ser un reflector gregorià que tenia una longitud de 113,28 cm i una obertura de 26,55 cm. Això era equivalent a un refractor de 850 cm de llarg i amb una obertura efectiva de 12,39 cm.
El cràter Messier de la Lluna i l’asteroide (7359) Messier van ser batejats en el seu honor.
Una altra de les missions que solen emprendre els aficionats a l’Astronomia és fer una Marató Messier, que consisteix a intentar trobar tants objectes Messier com sigui possible en una sola nit. Teòricament és possible observar tots els objectes Messier a les nits dels equinoccis de primavera i de tardor. És a l’abast tant d’astrònoms experimentats com per als novells en l’observació d’estrelles.
Amb aquesta intenció ens trobarem uns quants socis el proper divendres 28 de març, al caure la nit, per fer una mica de Ciència, una mica de gresca, algunes fotos i rendir homenatge a tan il·lustre astrònom, aprofitant que la Lluna nova ens deixarà un cel ben fosc. Esperem que els núvols ens donin una treva, si més no unes horetes.