La Nebulosa Dumbell (en català Nebulosa de la Manuella o també del Cor de la Poma),  és una nebulosa planetària a la constel·lació de la Guineueta. Va ser descoberta per Charles Messier el 1764, sent la primera nebulosa d’aquest tipus que es va descobrir.

És una nebulosa especialment brillant i té un diàmetre aparent molt gran, el que fa més fàcil la seva visualització al telescopi o fins i tot amb prismàtics, si la nit és prou fosca.

Es troba a una distància d’uns 1.000 anys llum. Té unes dimensions d’entre 2 i 3 anys llum (recordem que la mida de tot el Sistema Solar és un dia llum!), és a dir, és una de les nebuloses planetàries conegudes més gran.

Té una edat estimada de 3.000 o 4.000 anys.

Ja hem parlat en entrades anteriors de què és una nebulosa planetària, però ho recordarem ara.

Què és una nebulosa planetària?

És una nebulosa d’emisió formada per gas incandescent i plasma ionitzat que prové de l’expulsió de les seves capes externes d’una estrella de massa baixa o intermèdia durant l’etapa final de la seva vida. Es diuen planetàries perquè observades amb petits telescopis òptics (al segle XVlll), semblaven similars als planetes gegants del Sistema Solar.  L’estrella inicial, que queda a la part central de la nebulosa, es converteix en una nana blanca que s’acabarà refredant fins a perdre la seva energia tèrmica residual.

Al final de la vida de l’estrella, durant la fase de gegant vermella, les capes externes són expulsades a través de pulsacions i vents estel·lars forts. Sense aquestes capes opaques, les calentes, el nucli lluminós emet radiació ultraviolada que ionitza les mateixes capes externes expulsades de l’estrella. Els gasos remeten en llum visible aquesta llum ultraviolada que d’altra forma no podríem veure.

Aquest procés és el que seguirà el Sol i les estrelles que tenen fins a vuit vegades la massa del Sol, les estrelles de massa superior evolucionen d’una altra manera: exploten com una supernova de tipus ll i es col·lapsen, el que forma una estrella de neutrons o un forat negre.

Passats 50.000 anys, simplement es dissipen en l’espai.

En el cas de M 27, la seva estrella central és una nana blanca que té un radi estimat igual al 5,5% del radi solar (el radi solar fa aproximadament 695.000 quilometres).

La constel·lació de la Guineueta (Vulpécula) no és de les més nomenades. La podem trobar dins del triangle d’estiu, visible des de finals de primavera  fins a principis de tardor.