Les ones de ràdio procedents del Sol afecten a les balenes

A vegades les balenes grises fan quelcom molt estrany. Queden varades a les platges sense raó aparent. Sense lesions ni ferides. Sense malalties, sense estar exposades a la desagradable exploració del fons marí pels sonars de l’Armada… Simplement es perden.

Però, per què? Un equip d’investigadors de la Universitat de Duke i el Planetari Adler poden haver trobat la resposta, i és una mica sorprenent. El seu estudi va ser publicat en l’edició d’aquesta setmana de Current Biology.

Els biòlegs han sospitat durant molt de temps que les balenes tenen una brúixola interna, fet que els permet navegar utilitzant camps magnètics com fan també les aus i les abelles. Això faria a les balenes vulnerables al “clima espacial”. Durant les tempestes geomagnètiques, el desplaçament de les línies de camp magnètic podria confondre a les seves brúixoles internes, desviant a les balenes de les seves rutes habituals.

Però això no és el que mostra el nou estudi!

“Estem realment sorpresos pels nostres resultats”, diu l’autor principal Jesse Granger, estudiant de doctorat en biologia a la Universitat de Duke. “Les tempestes geomagnètiques no estan varant a les balenes”, afirma. En canvi, la millor explicació semblen ser les ràfegues de ràdio solars!

Durant els períodes d’alta activitat solar, el Sol emet ràfegues d’energia de ràdio de banda ampla. Molts operadors de ràdio d’ona curta s’han sorprès per l’aparició sobtada d’un rugit d’estàtica en els seus auriculars després d’una forta flamarada solar. Les balenes semblen estar sintonitzant també la ràdio solar!

Com sona el Sol? A continuació pots escoltar una explosió de ràdio solar gravada el 6 de maig de 2019 per Thomas Ashcraft.

L’equip de Granger va analitzar 35 anys de dades d’avaraments de balenes grises compilats per la NOAA. “Vam triar balenes grises perquè la seva espècie té una de les migracions més llargues de qualsevol mamífer i és un migrador proper a la costa, el que suggereix que petits errors de navegació augmenten el risc d’avaraments”, van explicar. “Només es van utilitzar dades de balenes que van quedar varades sense signes de lesions, malalties, demacració o interacció humana (per exemple, sonars de la Marina, embolics amb xarxes, impactes amb vaixells…)”.

Es va poder correlacionar els avaraments amb diversos índexs d’activitat solar de llarga durada, inclòs el nombre de taques solars, el soroll de ràdio (F10.7) i l’activitat geomagnètica (Ap). Els resultats es mostren en els histogrames a continuació.

Els avaraments es van correlacionar amb el nombre de taques solars, es van correlacionar fortament amb el soroll de RF (emissions de ràdio solars), i no es van correlacionar amb l’activitat geomagnètica.

Segons les estadístiques, hi va haver un augment de 4.3 vegades en la probabilitat d’un avarament en dies amb alts nivells d’emissió de ràdio de 2800 MHz (F10.7). D’altra banda, NO hi va haver relació entre els avaraments i l’activitat geomagnètica (Ap).

Aquest és un resultat important, en part perquè suggereix com les balenes podrien estar detectant camps magnètics. Una possible explicació per a la magnetorecepció en animals és el mecanisme de parells radicals. Aquest és un tipus de brúixola química en què els camps magnètics regulen una reacció química que involucra proteïnes. En les aus, la reacció té lloc en el globus ocular.

Aquest tipus de brúixola es pot veure interromput per… ho has endevinat… camps de radiofreqüència! Si les balenes tenen una brúixola radical, podria explicar els resultats de Granger et al.

La nova investigació també podria salvar vides. “Les balenes varades poques vegades sobreviuen, només si són descobertes a temps per grups que tenen els recursos suficients com per tornar-les a l’aigua”, assenyala Granger. “Utilitzant aquesta correlació, podem fer millors prediccions sobre quan les balenes tenen un major risc d’avarament, i així fer que les brigades de voluntaris rescatadors estiguin més actives i en alerta durant aquests períodes de temps”.

Les balenes grises tenen problemes greus i la seva supervivència contínua és qüestionable. La població del Pacífic Nord occidental segueix sent baixa, s’estima que aquesta població inclou menys de 200 individus. Però ara podem ser una mica més optimistes, potser a partir d’ara l’astronomia podrà ajudar directament a les balenes a salvar-se d’una possible extinció.

Participació de Rafael Balaguer al programa Cuarto Milenio comentant aquest tema, tot just a l’inici del programa: