La Terra acaba de capturar una nova lluna. És petita, poc més gran que un automòbil, però segons els astrònoms ha entrat fa molt poc a formar part de la col·lecció de satèl·lits naturals que acompanyen al nostre planeta.
El passat 18 de febrer, en efecte, un equip d’investigadors del Catalina Sky Survey, a Arizona, va veure un objecte fosc movent-se ràpidament a través de el cel. Durant els dies següents, sis observatoris de tot el món van observar també el misteriós objecte, designat com 2020 CD3, i van calcular la seva òrbita, confirmant que porta almenys tres anys unit gravitacionalment a la Terra.
El següent pas va ser anunciar el descobriment al Minor Planet Center, on s’analitzen les trajectòries de petits cossos en l’espai. En un comunicat, els científics asseguren que “no s’ha trobat cap vincle amb un objecte artificial conegut”, el que implica gairebé amb tota seguretat que es tracta d’un asteroide “capturat” al vol per la gravetat terrestre mentre passava prop del nostre planeta.
Es tracta, que sapiguem, del segon asteroide que la Terra converteix en una nova lluna. El primer, 2006 RH120, va ser un satèl·lit terrestre durant tot just un any (entre setembre de 2006 i juny de 2007) i després va aconseguir escapar, perdent-se de nou en la immensitat de l’espai.
Segons els astrònoms, la nova lluna té entre 1,9 i 3,5 metres de diàmetre, pel que no és rival per al principal satèl·lit de la Terra. La seva magnitud absoluta és de 32. Gira al voltant del nostre planeta un cop cada 47 dies en una àmplia òrbita ovalada que la porta periòdicament a estar molt més a prop nostre que la Lluna.Per entendre millor la mida dels asteroides, podeu veure aquesta fantàstica simulació:
No obstant això, aquesta òrbita no és estable, per la qual cosa és molt probable que en qüestió de tot just uns mesos 2020 CD3 sigui “llançada” molt lluny de la Terra. “Mentre parlem, ja s’està allunyant del sistema Terra-Lluna”, afirma Grigori Fedorets, de la Universitat Queen a Belfast. Pel que sembla, la seva “fugida” definitiva podria produir-se a l’abril de 2020.
No obstant això, les diverses simulacions dutes a terme de la seva trajectòria mostren resultats diferents. Els investigadors opinen que calen més observacions per poder predir amb precisió el destí d’aquesta nova mini lluna, i fins i tot per confirmar si efectivament es tracta d’un satèl·lit natural i no d’alguna cosa construïda per l’home, tot i que de moment no sembla que emeti cap tipus d’emissió artificial. “El nostre equip -assegura Fedorets- treballa sense descans per aconseguir una solució”.
Font: ABC.