Descoberta per primera vegada una proteïna d’origen extraterrestre en un meteorit.
Si es confirmen els resultats de l’estudi que l’ha identificat, aquesta és la primera vegada que es descobreix una proteïna completa en un objecte procedent de l’espai.
Els científics han informat sobre el descobriment de “la primera proteïna d’origen extraterrestre”, és la primera vegada que aquest important component de la vida s’ha trobat en un meteorit.
S’han detectat petits rastres d’una nova proteïna anomenada “hemolitina” dins del meteorit Acfer 086, segons un estudi publicat recentment a l’arxiu de preimpressió arXiv . La troballa podria tenir grans implicacions per a comprendre els orígens de la vida a la Terra o en altres llocs de l’univers, encara que primer ha de ser corroborada per altres investigadors.
L’hemolitina ha estat identificada en el meteorit Acfer 086 (A), i altres aminoàcids ja havien estat identificats prèviament en el mateix meteorit i també en el meteorit Allende (B).
“En aquest punt, necessitem que altres científics emprin mètodes acurats per repetir els nostres experiments i confirmar els nostres resultats”, va dir la coautora de l’estudi Julie McGeoch, biòloga molecular a la Universitat de Harvard. L’equip de McGeoch ha presentat l’estudi en les Actes de l’Acadèmia Nacional de Ciències, però encara no ha estat revisat per persones expertes.
Encara que altres equips necessitaran confirmar els resultats, val la pena assenyalar que la nova detecció d’una “proteïna meteorítica”, com es descriu en l’estudi, és la culminació de més d’una dècada d’investigació.
El 2007, McGeoch i els seus col·laboradors de la companyia PLEX, que proveeix la indústria de semiconductors, estudiaven les interaccions entre l’aigua i les proteïnes. Els experiments van fer que McGeoch pensés en possibles reaccions de les proteïnes en un entorn hidratat que podrien haver ocorregut dins dels núvols interestel·lars que finalment van donar origen al nostre sistema solar.
Aquestes reaccions químiques primerenques i els ingredients presolars són pistes essencials de com la Terra va arribar a acollir vida i com de comuns podrien ser les condicions habitables en altres sistemes estel·lars. Els meteorits són un regal del cel per als científics que estudien aquests problemes perquè són càpsules de temps que sovint es remunten al sistema solar infantil, al nostre mateix origen còsmic.
Se sap des de fa dècades que els meteorits contenen aminoàcids , compostos orgànics que formen proteïnes. Però per determinar si els meteorits poden contenir proteïnes completes, en lloc de només aminoàcids, l’equip de McGeoch necessitava aïllar proteïnes potencials de les mostres, analitzar la seva composició química i caracteritzar la seva estructura molecular.
Això requeria accés a “la millor espectrometria de masses”, va dir McGeoch, i els equips necessaris van ser proporcionats per la companyia Bruker. Amb aquests sofisticats sistemes, l’equip va poder caracteritzar una proteïna que anomenen “hemolitina” al meteorit Acfer 086, que es va trobar a Algèria el 1990. Acfer 086 és una condrita carbonàcia del grup CV, de tipus 3.
Les condrites carbonàcies són una classe important de condrites que majoritàriament tenen relacions de Mg/Si prop del valor solar. El grup químic Vigarano (CV) de condrites carbonàcies es distingeix pels seus còndruls grans (de mida de mm), molts dels quals estan envoltats de vores ígnies, grans inclusions refractàries i matriu abundant (40% en volum). El tipus 3 designa condrites que es caracteritzen per abundants còndruls, baixos graus d’alteració aquosa i encaixos minerals no equilibrats.
Per assegurar que la proteïna no fos simplement contaminació d’origen terrestre, els investigadors van calcular la seva relació de deuteri/hidrogen (D/H), que és un valor que contextualitza els orígens dels materials. Els resultats van revelar “relacions D/H extraterrestres molt altes”, segons l’estudi, el que suggereix que la proteïna es va formar al disc proto-solar o potser fins i tot abans, en núvols moleculars interestel·lars que existien molt abans del naixement de el Sol.
Atès que alguns meteorits contenen grans de pols d’estrelles que són més antics que el nostre sistema solar, no és desgavellat imaginar que també podrien preservar proteïnes que daten de milers de milions d’anys. L’hemolitina és un exemple particularment intrigant perquè podria dividir la molècula d’aigua en les seves parts constituents d’oxigen i hidrogen, que és un procés que va exercir un paper important en el desenvolupament de la vida a la Terra.
El mecanisme de divisió de l’aigua de l’hemolitina “és només especulació en aquest moment”, ha assenyalat McGeoch. “Si és cert, aquesta podria ser una font d’energia química, que és l’ingredient més important per al procés bioquímic que condueix a la vida”.
Amb aquesta fi, McGeoch i els seus col·legues planegen continuar provant les propietats de l’hemolitina, al mateix temps que intenten precisar l’estructura cristal·lina exacta de la proteïna. Aquestes línies d’investigació, combinades amb qualsevol detecció confirmada de proteïnes meteorítiques per altres equips, aportaran llum sobre les condicions extraordinàries que van portar a l’adveniment de la vida a la Terra.