BETELGEUSE ES RECUPERA! Sembla que no ens haurem de preocupar pel futur “immediat” de Betelgeuse, ara mateix “és poc probable que pateixi una explosió de supernova aviat”, diu l’astrònom sud-coreà Bum-Suk Yeom. L’estrella supergegant vermella Betelgeuse sembla que finalment ha aturat el seu enfosquiment sense precedents i ha incrementat la seva brilantor durant els últims dies. Yoem ha elaborat aquesta corba de llum a partir de les dades recollides per l’American Association of Variable Star Observers (AAVSO):
Segons les dades, Betelegeuse va assolir la seva brillantor mínima entre el 12 i el 14 de febrer, i ara torna a brillar amb més intensitat.
Un equip dirigit per Miguel Montargès, astrònom de KU Leuven a Bèlgica, ha estat observant l’estrella amb el Very Large Telescope (VLT) de l’ESO des de desembre de 2019, amb l’objectiu de comprendre per què s’està tornant més feble. Entre les primeres observacions que van sortir del seu treball es troben aquestes noves i sorprenents imatges de la superfície de Betelgeuse, preses durant 2019 amb l’instrument SPHERE.
L’equip també va observar amb detall l’estrella amb SPHERE al gener de 2019, abans que comencés a atenuar-se, donant-nos una imatge d’abans i després de Betelgeuse. Preses en llum visible, les imatges ressalten els canvis que ocorren en l’estrella tant en brillantor com en forma aparent.
Com totes les supergegants vermelles, Betelgeuse algun dia es convertirà en supernova, però els astrònoms no creuen que això estigui succeint ara. Tenen altres hipòtesis per explicar exactament què està causant el canvi en la forma i la brillantor vist en les imatges de SPHERE. “Els dos escenaris en els quals estem treballant són un refredament de la superfície a causa de l’excepcional activitat estel·lar o l’expulsió de pols cap a nosaltres”, diu Montargès. “Per descomptat, el nostre coneixement de les supergegants vermelles segueix estant incomplet, i aquest treball encara està en progrés, de manera que encara pot ocórrer una sorpresa”.
Montargès i el seu equip necessitaven el VLT en el Turó Paranal a Xile per estudiar l’estrella, que està a més de 700 anys llum de distància, i reunir pistes sobre el seu enfosquiment. “L’Observatori Paranal de l’ESO és una de les poques instal·lacions capaces d’obtenir imatges de la superfície de Betelgeuse”, explica Montargès. Els instruments en el VLT de l’ESO permeten observacions des del visible fins a l’infraroig mig, el que significa que els astrònoms poden veure tant la superfície de Betelgeuse com el material al seu voltant. “És l’única manera per la qual podem entendre el que li està succeint a l’estrella”, diuen.
Una altra nova imatge, obtinguda amb l’instrument Visir, mostra la llum infraroja emesa per la pols que envolta Betelgeuse al desembre de 2019. Aquestes observacions van ser fetes per un equip dirigit per Pierre Kervella de l’Observatori de París a França, que va explicar que la longitud d’ona de la imatge és similar a la detectada per les càmeres de calor. Els núvols de pols, que s’assemblen a flames en la imatge Visir, es formen quan l’estrella llança el seu material a l’espai.
L’increment de brillantor que sembla detectar-se ara estava previst per alguns astrònoms. Ed Guinan i Richard Wasatonic de la Universitat de Villanova van suggerir recentment que la brillantor de Betelgeuse podria “tornar a rebotar” durant la setmana del 21 de febrer! La seva predicció es basava en una anàlisi de Fourier de la corba de llum de Betelgeuse, que va revelar un fort període de 430 dies. Si l’atenuació actual fos només una immersió inusualment profunda en la variabilitat natural de Betelgeuse de 430 dies, raonaven, la seva brillantor hauria de tornar a augmentar el 21 de febrer +/- 7 dies.
Sembla que la seva predicció es fa realitat. Tanmateix, és massa aviat per treure una conclusió ferma perquè el canvi – si això és realment el que està passant – encara és a les seves primeres etapes. Estigueu atents a les actualitzacions!
I com veiem Betelgeuse des d’Astrogirona? Doncs salvant totes les distàncies, podem obtenir resultats interessants.
Aquesta imatge d’alta resolució ja mostra que potser Betelgeuse no sembla tant esfèrica com podríem esperar i com es mostren habitualment en les fotografies les estrelles brillants. La imatge, obtinguda el 5 de gener de 2020, mostra certa asimetria, coherent amb els canvis morfològics documentats.
També podem analitzar l’espectre de Betelgeuse. Us deixem dos espectres diferents obtinguts amb anys de diferència. Estan obtinguts amb càmeres diferents, amb diferents sensibilitats, però la zona central de l’espectre és bàsicament la mateixa en ambdós gràfics, el que ens fa pensar que els canvis en la brillantor de Betelgeuse no tindran tant a veure amb la seva evolució estel·lar, i que tindrien més a veure amb el cicle de variabilitat comentat anterior anterior. Repetirem les observacions amb la mateixa càmera de la primera sèrie d’observacions per tal d’afinar les conclusions.
Font: Spaceweather i Astrogirona, Rafael Balaguer.