Es trenca la Cosmologia?
Poc després que Webb comencés les seves operacions científiques, va descobrir un nou i misteriós tipus d’objecte en l’univers primerenc: abundants objectes vermells que van emergir uns 600 milions d’anys després del Big Bang. Eren els «petits punts vermells» (LRD en anglès) que van provocar un daltabaix considerable.
Els científics han estat cercant explicacions al que semblaven galàxies primerenques massa desenvolupades. No va faltar els sensacionalistes dient que el James Webb havia trencat la Cosmologia i que calia reinterpretar-ho tot. Potser l’edat de l’Univers no estava bé, potser el model sencer s’havia de refer…
Petits punts vermells detectats pel Telescopi James Webb. Crèdits: ESA/Webb, NASA, CSA. D. Kocevski
Però no era el cas dels astrònoms. Es van proposar múltiples explicacions però cap d’elles es podia confirmar… fins ara!
Els investigadors van aconseguir fer l’espectre d’un petit punt vermell d’una manera especial.
Un conjunt de circumstàncies afortunades va provocar aquest nou i elaborat espectre d’un petit punt vermell. El petit punt vermell que es coneixeria com a GLIMPSE-17775, va ser afortunadament inclòs en els esforços d’imatge i espectroscòpia del Webb per a un projecte que pretenia buscar estrelles de Població III i galàxies febles al cúmul de galàxies Abell S1063.
Resulta que el petit punt vermell era molt més lluny que el cúmul de galàxies i estava amplificat per l’efecte de lent gravitatòria. Quan van començar a fer els espectres, van incloure el petit punt verrmell en els espectres a fer, tot i que no era l’objectiu del projecte.
Malgrat que el Telescopi Webb va proporcionar un espectre de 30 hores del petit punt vermell, l’efecte de la lent gravitacional el va fer equivalent a 80 hores de temps de telescopi. Aquesta combinació de la sensibilitat infraroja del Webb i la «lupa» pròpia de la natura va amplificar la quantitat de detall que es podia obtenir de GLIMPSE-17775.
El resultat van ser més de 40 línies espectrals d’aquesta petita font vermella, que és l’espectre de petit punt vermell més detallat fins ara!
Representació artística d’una estrella de forat negre. Crèdit: MPIA/HdA/T. Müller/A. de Graaff
Les dades espectroscòpiques recollides pel Webb contenen múltiples línies d’evidència que donen suport a una interpretació: el petit punt vermell és una estrella amb forat negre, un forat negre en ràpida acreció, o creixement, embolicat en un dens embolcall de gas, que està reprocessant la llum emesa des de prop del forat negre i produint les característiques que es veuen a l’espectre.
Sí. El petit punt vermell correspon a un forat negre. Però aquests, que són al principi de l’Univers, estan envoltats de gas molt dens. Són estrelles amb un forat negre a dins!
A la llarga, el forat negre consumirà tot el gas i passarà a ser un forat negre supermassiu del centre d’una galàxia en creixement.
L’equip d’astrònoms dirigit per Vasily Kokorev de la Universitat de Texas, a Austin va poder recollir totes les dades i escriure el seu article a The Astrophysical Journal.
«Tot encaixa, res no està trencat, i crec que això fa que el trencaclosques que és el nostre Univers sigui encara millor», va dir Kokorev.
Segurament, noves teories apareixeran en pocs anys. O noves confirmacions. Caldrà estar pendents de les explicacions sobre els principis de l’Univers.
Jordi Arnella (Extracte de la Newsletter del 13/06/2026)