Recerca de meteorits a Llagostera.
La possibilitat que la Terra pateixi un impacte de meteorit catastròfic no és un tema trivial. I malgrat que la perspectiva pot ser aterridora, doncs aquests esdeveniments poden ser font de destruccions d’abast planetari, també poden tenir un vessant positiu com a motor de l’evolució biològica que ens ha fet humans, per exemple. Un impacte brutal fa 65 milions d’anys va acabar d’accelerar el final de l’era dels dinosaures i va permetre una espectacular radiació adaptativa dels mamífers, que va propiciar l’èxit d’un ordre d’animalons curiosos, els primats.
Així que avui, tot i que sabem que estem aquí i som com som en part gràcies a una jugada mestra de billar còsmic, els primats també temem de manera ancestral que el cel ens caigui damunt del cap! I tant és així que fins i tot algunes interpretacions arqueològiques dels dòlmens, dels que en tenim a tocar de Llagostera exemples magnífics, ens recorden aquest risc astronòmic. De fet, als Països Baixos es van considerar aquests enterraments col·lectius (que allà anomenen hunebedden, “llits dels gegants”, o també “llits dels huns”), literalment també com autèntics “refugis antiaeris”, per protegir-se de les pluges de meteorits…
Però en principi, tot i que s’han produït casos, no hem de patir per si un meteorit ens cau al damunt. Cada dia poden arribar a caure sobre la Terra fins a 100 tones de material extraterrestre, però la probabilitat que un meteorit impacti sobre una persona és, en el millor dels casos, d’1/250000.
I malgrat que és difícil que ens toqui aquesta “loteria de l’espai” (perquè, efectivament, alguns meteorits poden ser molt valuosos), en l’àmbit gironí tenim algunes cròniques antigues sobre la caiguda de meteorits, us en compartim algunes a continuació.
La primera es va publicar a La Vanguardia el dia 18 de juliol de 1883: “Los vecinos de Palafrugell observaron hace pocas noches, que entre once y doce, apareció en la atmósfera un bólido de regular tamaño, que fue visible durante medio minuto en dirección SE. a NO. El horizonte se iluminó por breves”. Probablement aquesta notícia en realitat fa referència al gran bòlid que va esclatar sobre Tarragona el dia 23 de juny de 1883, sense haver-se’n pogut recuperar meteorits.
Després tenim l’impacte a Les Preses, prop d’Olot: “La nit de l’1 de juliol de 1891 s’observà des d’Olot i a l’ensems des de Tarragona un fenomen meteorològic, que fou descrit en els periòdics d’ambdues localitats; diu l’Olotí que en aquella comarca, a les 11 h. i 10 m. de la nit del dimecres aparegué en el firmament un aeròlit, que al caure prengué la direcció del NO. i feu explosió, esmicolant-se en brillants lluminositats blaves, roges i verdes; al cap de poca estona se sentí un soroll semblant al de l’explosió d’una barrinada, encara que no pot precisar-se el punt fixe a on fou a parar l’aeròlit i se suposa que per la direcció que portava fou a l’indret del Pla de les Preses”.
I a la primavera de 1899 tenim la recollida d’un meteorit a la Font de la Pólvora, a tocar de Girona: “S’ignora la dada i circumstàncies en que caigué tant curiós exemplar. En la primavera de l’any 1899 fou trobat, sortosament, pel Dr. D. Manuel Cazurro, pels voltants de Girona, en el paratge conegut per la Pólvora no lluny del Polvorí”. Es van trobar 4 exemplars que són a Madrid (85 g), Barcelona, Chicago i Viena, amb un pes total de 143 g.
Si ens anem apropant a Llagostera trobem la crònica del bòlid del dia 14 de setembre de 1916 a Cassà de la Selva: “A las 24 horas el Sr. M. Jimeno observó una estrella que descendía formando una espiral pronunciada dejando tras sí una estela verde azulada. A los 4 minutos se oyó una triple detonación tan estruendosa que la gente salió de sus casas”.
I a Sant Feliu de Guíxols, el dia 19 d’agost de 1921: “Després d’uns jorns de fort temporal marí, quan esdevingué ja la calma, en una nit lluminosa sols pels estels, a les 22 h. 47′, sobtadament, enfront del port de St. Feliu de Guixols, a la distància de poc menys de 10 milles de la costa, tallà l’horitzó un resplandent meteorit. La caiguda fou quasi vertical un xic orientada en vers al S., la primera llum fou d’una tonalitat verdosa quelcom blauenca, i en intensificar-se la lluminositat fou purprosa; espoardint flamerades i esquitxos arreu d’un roig molt viu; fins a caure en el mar produint poc abans una gran flama. Per no haver-hi aquell jorn les barques de pesca escampadas pel mar no ens es possible precisar el paratge ni més detalls de la caiguda; car a causa de la mar revolta les barques es trobaven refugiades als ports.”
A Llagostera i des d’Astrogirona, Associació Astronòmica de Girona, amb seu al Centre Cultural Can Roig, anem monitoritzant el cel amb diverses càmeres automàtiques que enregistren l’activitat de meteors al cel i la contaminació lumínica. I precisament i agafant el fil de la darrera crònica marítima, recentment hem activat diversos equips de submarinistes per intentar localitzar, de moment sense èxit, possibles fragments de meteorits caiguts al mar, com va ser el cas del 7 de setembre de 2014, just davant del port esportiu de Palamós.
Ja fa anys que intentem trobar algun meteorit a Llagostera amb recerques actives sobre el terreny, seria el “meteorit Llagostera”, doncs els meteorits s’anomenen amb el nom de la població on es recullen. I en algunes ocasions hem estat a punt d’aconseguir-ho!
Com, per exemple, el dia 1 de juliol de 2013, quan un bòlid es va desintegrar sobre Llagostera. Va ser un esdeveniment diürn molt destacat. Anomenem bòlids als meteors que brillen més que el planeta Venus. Un objecte celeste és més brillant quant més negativa és la seva magnitud (Venus -5). Els astrònoms de la Xarxa Espanyola d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits vam calcular una magnitud de -11 ± 2 per a aquest bòlid i vam treballar en una estimació de la seva òrbita i trajectòria, el què va resultar complicat perquè només es disposava d’una única imatge de poca qualitat. El bòlid es va catalogar com a SPMN010713b, i va ser força brillant, tenint en compte que ens va visitar a ple dia, i va cridar l’atenció de moltes persones per la brillantor i la rapidesa, atès que només es va veure al cel durant uns cinc segons!
I malgrat la velocitat del meteor el vam poder gravar al cel, un bòlid desintegrant-se sobre la vertical de Llagostera! La meva estació meteorològica, ubicada a Mont-rei, incorporava una càmera allsky. L’estació genera un timelapse de resum diari de manera automàtica i, per casualitat, d’aquells 5 segons de visibilitat que van comentar alguns testimonis la càmera va guardar-ne un, el darrer! Eren les 15:34 de la tarda.
El bòlid va seguir una trajectòria de nord a oest, a uns 52 graus d’alçada sobre l’horitzó. El traç visible a la fotografia abasta uns 10 graus.
Els colors captats en la imatge obtinguda ens poden informar sobre la composició química d’aquest meteor: el verd pot indicar que contenia níquel; el blanc, ferro; i el violeta podria denotar la presència de calci. Així que podria tractar-se d’un meteor força metàl·lic. Sembla que es devia desintegrar completament a l’atmosfera i que cap fragment no hauria arribat a impactar sobre la superfície de la Terra.
Jo no vaig tenir la sort de veure el bòlid en directe. En canvi el Sr. Marc Dulsat, des de Corçà, ens va fer arribar el seu testimoni: “anava conduint de Corçà a La Bisbal i, de cop, una llum molt brillant al cel em va cridar poderosament l’atenció. Era una llum verda que deixava un traç lluminós força allargat i que es va poder veure durant uns segons”.
Al maig de 2014 vam tenir una altra oportunitat de trobar el “meteorit Llagostera”. A més, també us animem a intentar-ho gairebé sense sortir de casa! Si voleu, podeu provar a capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Podeu fer l’experiment en qualsevol moment, però per tenir més possibilitats només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui just després d’una pluja de meteors, com les llàgrimes de Sant Llorenç o Persèids. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més probabilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, fosques i minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol… qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb infants. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica” i podreu intentar localitzar meteorits més petits encara, els micrometeorits, d’aspecte esfèric.
Doncs bé, el dia 26 de maig de 2014 i fent servir aquesta tècnica, vaig localitzar un petit fragment “sospitós”, molt magnètic, caigut del cel a Llagostera. La data de la caiguda seria entre el 22/05 i el 26/05, abans el sostre estaria net per les pluges anteriors. I el dia 24 de maig va ser el màxim de la pluja de meteors dels Camelopardàlids. Tot semblava encaixar. Però malgrat el nostre entusiasme inicial, l’anàlisi química efectuada al CSIC, Institut de Ciències de l’Espai a Barcelona pel Dr. Josep Maria Trigo Rodríguez, un dels màxims experts en meteorits a nivell mundial, va demostrar que la nostra mostra no era un meteorit: “estem segurs que no és un meteorit, però ara bé, no sabem de què es tracta realment…”, em va dir. Malauradament, la mostra era tan petita (2,31 x 1,15 x 1,74 mm i pes de 0,0061 g; densitat d’entre 1,30 i 1,36 g/cm3) que es va destruir completament al laboratori durant l’anàlisi.
I el darrer cas que us presentarem avui és molt recent. Es tracta d’una troballa que va fer el Sr. David Molero el dia 16 de març de 2021 a les 10 del matí, mentre passejava a Llagostera per la zona de Ridaura.
En trobar l’espècimen em va avisar de seguida, doncs efectivament la roca tenia un aspecte ben compatible amb un meteorit, i les seves fotografies feien que la mostra mereixés una investigació preliminar acurada. Molt sovint rebem informacions i fotografies sobre troballes de suposats meteorits, però en el 99% dels casos, una simple fotografia resulta suficient per descartar-los. Però en aquesta ocasió no va ser així.
De seguida vam fer una exploració més àmplia sobre el terreny, per si es podien localitzar més fragments, i de passada també comprovar que no es tractés d’una roca d’origen volcànic, doncs en aquesta zona tenim diversos afloraments propers. Però no vam trobar cap altra roca similar a la mostra del Sr. Molero, i també vam confirmar que no hi havia roques volcàniques de cap tipus en aquell indret.
Vam començar doncs a estudiar la mostra amb mètodes no invasius. La roca presentava un aspecte interessant, amb una superfície polida i amb similituds amb l’escorça de fusió i regmaglifs que es formen durant el vol del meteorit travessant la nostra atmosfera. Tenia un aspecte similar a molts meteorits metàl·lics. També era molt densa. Amb el mètode de glass beads li vam calcular una densitat de 3,59 g/cm3. Les seves dimensions són 40,21 x 23,43 x 34,35 mm, i el seu pes és de 61 g. Si era un meteorit, segurament seria de caiguda recent, doncs no presentava rastres evidents de rovell.
Tot i l’aspecte i densitat metàl·lics, la seva susceptibilitat magnètica era molt baixa, i amb prou feines interactuava amb un imant de neodimi i recobriment de níquel amb una força de subjecció de 35 kg.
Fent una primera aproximació tècnica, la seva alta densitat era consistent amb una acondrita acapulcoita o lodranita, però això no encaixava amb l’alta susceptibilitat magnètica d’aquest tipus d’acondrites. En canvi, la densitat més alta conjuntament amb una susceptibilitat magnètica baixa apuntaven a una possible angrita.
Les angrites són un grup de meteorits que pertanyen a la classe de les acondrites procedents del cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, o de Mercuri. Reben el seu nom pel meteorit d’Angra dos Reis, una ciutat brasilera situada en l’estat de Rio de Janeiro.
Com que les primeres proves no van resultar concloents, finalment, i abans de procedir a una anàlisi química amb tècniques invasives i tallant un fragment, es va optar per fer una darrera i senzilla prova. Es tracta de fer una ratlla amb la mostra a sobre d’una rajola de ceràmica sense esmaltar per veure si deixa una marca. Els meteorits acabats de caure gairebé no marcaran la rajola. L’hematites deixarà una veta marró vermella i la magnetita una veta grisa-negra. Altres minerals poden deixar ratlles marrons, negres, verd-negres, grises o fins i tot grogues.
La mostra de Ridaura va deixar una clara traça vermellosa-marró, el que indica que es tracta d’un nucli d’hematites, amb un origen doncs ben terrestre. L’hematites és un mineral força magnètic, però aquest exemplar ha de contenir més titani (no magnètic) que no pas ferro, el que explicaria la seva baixa susceptibilitat magnètica. També, en roques altament riques en nòduls de magnetita-hematites, algunes parts de la roca poden atraure un imant i altres no.
Així que, de moment, encara no hem localitzat el “meteorit Llagostera”. Però potser el trobeu vosaltres! Si heu vist un bòlid molt brillant, o si penseu que heu trobat un meteorit, us podeu posar en contacte amb nosaltres a l’Observatori Can Roig, o per correu electrònic a recerca@astrogirona.cat, i us ajudarem a identificar el vostre espècimen.
Rafael Balaguer.