02/11/202
Entre els actes ideats per celebrar el 25 è aniversari d’Astrogirona, va sorgir una idea boja i espectacular: Fer el llançament d’una sonda estratosfèrica equipada amb sensors per mesurar diferents variables com temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, diferents radiacions, evolució de fluids, etc… (més detalls AQUI).
Poc a poc va anar agafant forma el que es va convertir en la missió Áine I, realitzada en col·laboració amb alumnes de Maristes de Girona que desenvolupen un Treball de Recerca de Batxillerat. El treball complet es podrà consultar en la web d’Astrogirona a partir del mes de desembre de 2024.
En el camí hi ha hagut alguns entrebancs, com ara que si es llançava des de “casa”, a Llagostera, anava a parar al mar en quasi totes les simulacions que es van fer (i van ser moltes). Per tant, veient que així era molt difícil triomfar, es va decidir desplaçar el llançament del globus cap a l’oest i es van demanar els permisos necessaris a Monzón (Osca).
El dia D era el 2 de novembre. A les 9:30 del matí van arribar uns quants voluntaris d’Astrogirona (amb escales, cordes, serres, pals, frontals llanternes i eines varies) disposats a ajudar en el que calgués tant en el moment de l’enlairament, com en el de la recollida, fos on fos. Allà ja es van trobar al “cap de projecte”, en Rafa Balaguer, i als tres alumnes implicats en el treball, Martina, Judit i Oriol, amb les seves famílies. En total un grup de 17 espectadors entusiasmats amb aquell moment i creant expectació entre els vilatans que passaven per aquell camí.
Tot estava controlat: la quantitat d’heli per a inflar el globus en la mesura justa ja que segons l’alçada on arribés trobaria uns vents o uns altres i això faria variar molt el punt d’aterratge (altre cosa és que els mitjans, una mica rudimentaris, no ens deixessin estar segurs al 100% de que dins hi havia la quantitat que s’havia calculat prèviament), la mesura del fil que lligaria la sonda al paracaigudes i la del fil que lligaria el paracaigudes amb el globus), el lloc exacte on s’havia de col·locar cada peça dins la capsa de porexpan, el forat per on la càmera gravaria tot el viatge, els tubs amb fluids enganxats a la part de fora de la capsa, les enganxines identificadores i al capdevant de la sonda, col·locada com a tripulant excepcional, la Castanya Còsmica.
La previsió del vol era:
- El globus puja i es desplaça cap al nord-oest a 5m/s.
- Arriba al sud d’Osca capital , aquí gira cap al nord est i torna en direcció al lloc d’enlairament fins Barbastro, on el globus explota i el paracaigudes amb la capsa és impulsat de nou cap al nord oest i aterra una mica al nord d’Osca. Prop de la Serra de Guara.
- Durada del vol: 2hores i 44minuts, alçada màxima prevista: 36.000 m, distància recorreguda: 47 km del punt d’inici al punt d’impacte, 80 km reals.
A les 11:33 va estar tot a punt per començar l’aventura.
L’enlairament va anar com una seda, va pujar ràpidament i va marxar cap amunt i cap a l’oest fins que la varem perdre de vista.
Era el moment d’anar a fer un refresc tot mirant els mòbils per fer el seguiment del viatge des de terra. La senyal arribaria fins que el globus pugés tant que es perdés la cobertura telefònica (aprox. 4.000 m), llavors quedaría només el senyal GPS que arribava al mòbil d’en Rafa i que, en principi, només es podria seguir fins que el globus arribes al 18.000 metres. Llavors es perdria mentre el globus continués pujant (estava previst que arribés a uns 36.000 m) i es recuperaria quan el globus tornés a baixar a 18.000 m. Però això no va passar. No sabem si va pujar més i no es va perdre el senyal, o si no hi va arribar. Haurem d’esperar que s’analitzin les dades recollides per la sonda.
El viatge que havia de durar unes tres hores va durar cinc. Potser el vent era més fort del que s’havia previst i no el deixava pujar el suficient per fer explotar el globus, o potser va ser altre la causa.
Es va anar fent el seguiment mentre l’equip de rescat es desplaçava cap a la Pobla de Segur, ja que semblava un bon punt per esperar a veure si tocava tirar cap a Pont de Suert o Ainsa , a l’oest, o bé cap a Sort o La Seu d’Urgell, a l’est.
El fet és que fins les 17.30 no es va veure que el vol havia acabat i que la nau estava a Pi, al sud de Bellver de Cerdanya, amb la gran sort que hi havia una pista de muntanya a prop. Ara només calia que no estés al fons d’un barranc, o penjat d’un arbre molt alt.
Per fer-ho més emocionant es va fer de nit de camí al punt d’impacte. Es podria pensar que això faria pràcticament impossible trobar una capsa perduda en un bosc, però tot pensant que si no era aquesta nit, seria demà, l’equip es va dirigir cap on senyalava el GPS. A Pi l’equip i els estris de rescat es van distribuir entre els cotxes 4×4 per facilitat la missió i va enfilar cap al Torrent de Pi, al punt on hauriem de deixar el cotxe per seguir a peu si calia.
Un altre cop de sort i el lloc on es van deixar els cotxes ja que era prou ample per girar, era el punt ideal. Només baixar del cotxe en Rafa va començar a escannejar la zona amb la mirada i quasi immediatament va cridar “L’he trobat!! Iujuuuu!!!!!”. Estava al costat del riu, entre les herbes. Abans de treure les cordes per baixar, ell ja era a baix amb l’Oriol.
Encara que una mica malmesa a causa de l’impacte, la capsa havia aguantat. Havia perdut una ala i tenia un forat a la tapa. No hi era el suport dels fluids ni el paracaigudes, però estava tancada. En Rafa la va obrir comprovant que tot estava al seu interior. També es van recuperar els tubs d’assaig, sencers, al costat d’on es va trobar la capsa. No hi havia ni rastre de la castanya còsmica. No sabem si es va volatilitzar a l’espai, si va caure durant el vol o si d’aqui un temps hi haurà un castanyer al punt d’impacte, al Torrent de Pi.
I així, molt cansats i molt contents, l’equip va tornar cap a casa amb la sensació d’haver aconseguit una fita important. Va ser un dia rodó, del principi a fi. Per una vegada, tot el que podia sortir bé, va sortir bé!!!
A grans trets, així es com va anar la nostra “jornada particular”. Aquí només he intentat acostar una mica l’experiència als que no van poder venir. Ara esperarem que en Rafa analitzi les dades recollides i faci la ressenya que documentarà realment la missió.
El nostre agraïment a tots els implicats, sobretot a en Rafa Balaguer!!!
Aquest projecte ha tingut el suport econòmic de l’Ajuntament de Llagostera i la Diputació de Girona.
Montse Ramos
Fotos: JM Sirvent, Josep Lluis Ribas, Jordi Arnella, Jaume Mundó, Rafa Balaguer, Irene Corney,