Messier 3 (també conegut com a M3 o NGC 5272) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Llebrers (Canis Venaticis). Va ser el primer objecte descobert per Charles Messier, ja que M1 i M2 no els havia descobert ell.
El 3 de maig de 1764, ell mateix va descriure l’objecte com “Nebulosa descoberta entre el Bover i un dels Gossos Caçadors d’Hevelius, no conté cap estel, el centre és brillant i la llum decau gradualment, és rodona”.
Localització de M3 (Stellarium)
Més endavant, William Herschel el va poder estudiar, i el 24 de setembre de 1810, observant amb el seu gran reflector, el Great Forty-Foot, telescopi amb 40 peus de distància focal (12 m) i mirall de 120 cm de diàmetre, que va ser el més gran del món durant 50 anys, va dir de M3: “És un cúmul globular, molt brillant i bell”. També descriu l’estructura del cúmul: “la compressió dels estels comença a augmentar ben sobtadament des de l’exterior a ¾ del radi, i continua gradualment cap al centre”. Va resoldre que estava format per milers d’estrelles, entre la magnitud 13 i la 16, que s’apinyaven en el seu centre.
William Parsons (Lord Rosse), amb el seu telescopi reflector de 180 cm d’obertura, el Leviathan of Parsonstown, va poder notar les alineacions d’estrelles més externes (les famoses potes d’aranya formades per alineacions estel·lars, també molt notòries en M13) així com localitzar algunes petites taques o pegats foscos, aglomeracions de pols situades davant del cúmul (més pròxims a la Terra), projectats sobre el cos d’estrelles.
Segons càlculs recents, es compon de prop de 500.000 estrelles, encara que la seva massa és aproximadament 800.000 masses solars. Això es deu a que part de les seves estrelles no són visibles ni amb grans telescopis per haver-se transformat en nanes blanques i estrelles de neutrons.
Conté estrelles variables (del tipus RR Lyrae i Cefeides), a més d’algunes gegants vermelles de llarg període.
La distància a la Terra és de 33.900 anys llum. Té una magnitud aparent de 6,2 el que la fa visible amb prismàtics o un telescopi modest.
Vist amb un telescopi d’aficionat, el cúmul es veu com una “bola de neu” feta d’estrelles del tipus gegant vermella en lloc de flocs.
A partir de 150-200 mm d’obertura es poden resoldre les seves components més externes.
L’edat estimada del cúmul es de 8.000 milions d’anys, és a dir, uns 3.000 milions d’anys més antic que el Sol.
El radi és d’uns 90 anys llum. Si féssim una circumferència d’un radi de 90 anys llum al voltant del Sol, trobaríem menys de 10.000 estels. En aquest mateix volum, M3 conté uns 500.000 estels !!!
Fonts:
Vikipèdia, Desdelamediterrania.cat, Stelarium, Foto M3: Jordi Arnella