El 4 de gener de 2024, Koichi Itagaki, un dels descobridors de supernoves més prolífics dels nostres temps, va trobar un nou objecte a NGC 4216, i ràpidament es va confirmar que era una supernova de tipus Ia. La supernova està catalogada com a SN 2024gy.
Una supernova de tipus Ia és una subcategoria de supernoves que resulta de la violenta explosió d’una estrella nana blanca. Una nana blanca és el romanent d’una estrella que ha completat el seu cicle de vida normal i ha deixat de fer fusió nuclear. No obstant això, les nanes blanques de la varietat carboni-oxigen comú són capaces de fer reaccions de fusió, a més d’alliberar una gran quantitat d’energia si les temperatures augmenten molt.
Si la nana blanca es fusiona amb una altra estrella (un fet molt poc freqüent), començaran a esfondrar-se, en elevar-se la temperatura més enllà del punt de fusió d’ignició nuclear. Al cap de pocs segons de l’inici de la fusió nuclear, una fracció substancial de la matèria a la nana blanca se sotmet a una reacció fora de control, alliberant energia suficient per fer esclatar l’estrella en una explosió de supernova.
Aquesta categoria de supernoves produeixen un pic molt potent de lluminositat, a causa de la massa uniforme de les nanes blanques que esclaten pel mecanisme d’acreció. L’estabilitat d’aquest valor permet que aquestes explosions puguin ser utilitzades com candeles estàndard per a mesurar la distància a les seves galàxies amfitriones perquè la magnitud aparent de les supernoves depèn principalment de la distància.
La galàxia hoste, NGC 4216, és una galàxia espiral intermèdia rica en metalls situada no gaire lluny del centre del cúmul de galàxies de Virgo, a uns 55 milions d’anys llum de distància de nosaltres. La podem observar gairebé de perfil. És una de les galàxies espirals més grans i brillants del cúmul de Virgo.
El dia 18 de gener de 2024 en Rafael Balaguer va poder observar la supernova des de Rocafort, al Bages. Va fer servir un telescopi RC Meade LX200 de 2500 mm de diàmetre a f/6.3 i una càmera Atik Infinity. La fotografia és una integració de 3 imatges de 300 segons d’exposició.
En Rafael també va obtenir l’espectre de la SN 2024gy.
En Jordi Arnella va fotografiar la supernova en el seu fantàstic camp de galàxies el dia 22 de gener de 2024.