La NGC 1499 es coneix també com a Nebulosa Califòrnia degut a que la seva forma recorda la d’aquest estat nord americà.
Aquesta nebulosa d’emissió és troba a la constel·lació de Perseu, a 1.000 anys llum de distància de la Terra. Per ser més exactes, a la part sud de la constel·lació i a 36 minuts al nord de Menkib (Xi ξ Persei).
Les millors èpoques de l’any per a l’ observació de Perseu són la tardor i l’hivern.
La longitud de la Nebulosa Califòrnia és aprox. 100 anys llum, amb uns 25 anys llum d’amplada.
En el cel ocupa una extensió de 2,5 °, és a dir, cinc vegades la mida aparent de la Lluna plena!!
Com que té una brillantor superficial molt baixa, la millor manera de veure aquest objecte és en fotografies de llarga exposició, on podrem observar el color vermell de la nebulosa degut al Hidrogen alfa.
Aquest color vermell que capta la càmera no és possible apreciar-lo amb els nostres ulls, ni tan sols a través d’un telescopi o uns binoculars. En condicions molt favorables i molt fosques podríem veure una taca gris tènue i sense detalls.
La llum que la il·lumina prové dels àtoms d’hidrogen que la composen, que són excitats per la llum ultraviolada emesa molt probablement per l’estrella Menkib (xi Persei), el que li fa alliberar fotons i els fotons que allibera l’hidrogen tenen una longitud d’ona de 656,3 nm que fa que els veiem vermells.
A part de ser l’estrella responsable de ionitzar la major part del gas de la nebulosa que ens ocupa, Menkib és una estrella de tipus espectral O7. Amb una temperatura superficial de 37.500 K, és una de les estrelles més calentes visibles a simple vista. Sembla ser una super gegant blava, però hi ha dubtes de si és “només” gegant. Va començar sent una estrella amb una massa 40 cops més gran que la del Sol, però en uns pocs milions d’anys ha consumit tot el seu hidrogen i els forts vents estel·lars als que està exposada, 10 milions de vegades més forts que els solars, l’han desposseït de bona part de les seves capes externes, fent que perdi una quantitat de massa significativa cada any.
Aquesta estrella va néixer en el cúmul estel·lar Perseu OB2 del qual s’està allunyant a gran velocitat, segurament degut a l’explosió d’una estrella propera o a l’acostament d’una estrella massiva.
També podem destacar de Menkib que és una binària espectroscòpica. Té una companya menys massiva que orbita al seu voltant .
Fonts: Wikipedia, Stelarium, Nombresdeluniverso.com
Fotos: DSS image @CalTech Palomar, La Silla Observatory (ESO)