Un estudi confirma que les dues llunes de Mart són, en realitat, una sola.
Una investigació realitzada amb les dades ofertes per la NASA explicaria que Fobos i Deimos podrien no ser dos simples asteroides, sinó parts d’una mateixa i antiquíssima lluna.
Mart s’ha convertit, per mèrits propis, en el centre de les mirades dels astrònoms. El planeta vermell ho té absolutament tot per haver estat un planeta que va poder albergar vida fa milers d’anys i, per aquesta raó, interessa tant als experts: tractar d’entendre com i per què s’ha convertit en un complet desert és el gran objectiu dels científics. I, ara, un nou descobriment podria ser el motiu que tot canviés allà. A dia d’avui, se sap que Mart compta amb dues llunes, anomenades Fobos i Deimos. No obstant això, aquests satèl·lits poc o gens tenen a veure amb el de la Terra, ja que no només són petits i irregulars, sinó que tot apunta que en milions d’anys podrien desaparèixer. Per aquesta raó, des que es van descobrir, els experts estaven convençuts que les dues llunes no eren més que asteroides que havien estat atrets per la gravetat de Mart i que s’havien quedat orbitant al voltant d’ell. Però podria no ser així.
Tinguem en compte que bona part de les llunes del sistema solar són esfèriques i de grans dimensions. Per exemple, el nostre satèl·lit té un radi de 1.737 quilòmetres mentre que Europa, un dels satèl·lits de Júpiter, té un radi de 1.560 quilòmetres. Si ens anem a les llunes de Mart, vam descobrir que Fobos només té 23 quilòmetres de diàmetre, mentre que el de Deimos és de tot just 12 quilòmetres. Per això, sempre es va creure que eren dos asteroides que van quedar atrapats dins de l’òrbita de Mart mentre es desplaçaven per l’espai, però, en realitat, podrien ser part d’alguna cosa molt més gran.
Un equip de científics, gràcies a una sèrie d’investigacions portades a terme per la NASA, creu haver descobert el que en realitat són les llunes de Mart. Aquest estudi, realitzat per Amirhossein Bagheri, de l’ETH Zurich i publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, suggereix que, en realitat, els dos satèl·lits de Mart no són els asteroides que es van veure atrapats per la força de la gravetat del planeta vermell, sinó que són part d’una mateixa lluna que, en un moment indeterminat, es va fer trossos i de la qual només van sobreviure en la seva òrbita Deimos i Fobos.
Així, l’estudi de Bagheri, basat en les dades sísmiques recopilades per la missió Insight de la NASA, assegura que, en algun moment del passat, tant Fobos com Deimos van compartir no només la mateixa trajectòria, sinó que van estar en un mateix punt de l’espai . Què significa això? Doncs, ni més ni menys, que les dues llunes procedirien d’un astre comú. O, dit d’una altra manera, que, en realitat, les dues llunes de Mart van ser part d’una més gran en el passat, en unes dates que els experts calculen que va succeir entre 1 i 2,7 mil milions d’anys. Aquestes mateixes investigacions suggereixen que Fobos s’acosta cada vegada més al propi planeta vermell, de manera que els mateixos càlculs explicarien que d’aquí a uns 40 milions d’anys podria impactar contra Mart. Però una altra de les teories suggereix que mai arribaria a impactar contra la superfície, en entendre que es desintegraria a poc a poc i que aquesta situació donaria lloc al fet que es convertís en un anell, de manera que Mart comptaria amb un nou element que alguns experts creuen que ja va tenir fa milions d’anys.
Aquesta investigació podria servir perquè els experts tractin d’entendre l’evolució de Mart. En els últims anys, moltes de les investigacions i anàlisis que s’han dut a terme allà tracten d’entendre per què un planeta que ho tenia tot per ser habitable es va convertir en un veritable desert. Un esdeveniment cataclísmic, com va poder ser la destrucció de la seva lluna, podria haver tingut conseqüències irreversibles per al planeta. Ara, quedaria per saber per què la seva lluna es va destruir, encara que tot indica que va poder ser a causa de l’impacte d’un altre asteoride. Entendre les conseqüències reals d’aquesta situació pot servir per donar llum sobre els misteris de Mart.