Després del pas de la tempesta Filomena el dia 9 de gener de 2021, que ha deixat registres històrics en precipitació de neu i temperatures baixes (pràcticament -36ºC) a la península ibèrica, l’ambient els dies posteriors ha estat gèlid arreu.
I és ben sabut que, en aquestes nits molt fredes d’hivern, i quan s’imposa l’anticicló que segueix a tota tempesta, el cel nocturn sovint queda molt transparent i en condicions òptimes per a l’observació i la fotografia astronòmiques.
I dit i fet, el dimecres 13 de gener en Lluís Amat des de Llagostera i Rafael Balaguer des de Rocafort, van passar una bona estona a la fresca observant i obtenint algunes fotografies, que compartim a continuació.
En Lluís Amat va triar com a objectiu la nebulosa del Cor, IC 1805, Sharpless 2-190. Es troba a uns 7500 anys llum de la Terra al braç Perseus de la Via Làctia, a la constel·lació de Cassiopea. Va ser descoberta per William Herschel el 3 de novembre de 1787.
En Lluís va fer servir una càmera Nikon D7100 modificada per astrofotografia i va fer la fotografia des del centre de Llagostera. Són 50 captures light de 180 segons a ISO 1000. Va utilitzar un telescopi TS 71/347 Imaging Star.
I en Rafael Balaguer, des de Rocafort ens explica que:
“El dimecres feia molt de fred, però hi havia un cel espectacular i no vaig poder resistir la temptació de sortir a observar. Al final de la sessió, a quarts de 10 i amb tot l’equip i jo mateix congelat a – 4 graus, vaig decidir fer alguna foto d’Andròmeda de record, amb un telescopi de molt bona qualitat òptica que tinc però que no faig servir massa, doncs és especialment útil per astrofototografia. Només vaig aguantar 15 minuts més per fer 3 fotos de 5 minuts d’exposició cada una, i he processat l’apilat per aconseguir una il·lusió de profunditat que aporta un toc artístic molt interessant a la foto, amb les estrelles que semblen estar per davant, una bonica sensació de perspectiva que intentaré repetir.”
“Es tracta d’una aproximació artística a la nostra veïna, la galàxia d’Andròmeda, M31. És l’objecte de cel profund més llunyà visible a simple vista, està a 2,5 milions d’anys llum. L’acompanyen, a l’esquerra M32 i la dreta, a dalt, M110. Formen part del nostre grup local de galàxies. La veiem tal com era fa 2,5 milions d’anys. El telescopi és una màquina del temps. Sempre m’ha emocionat pensar que, si algú observés la Via Làctia des d’allà, i pogués resoldre la Terra, potser veuria la meva estimada sabana africana poblada pels nostres avantpassats Australopithecus…”
La fotografia és un apilat de 15 minuts d’exposició, captures light 3×300 segons, amb càmera Atik Infinity, i telescopi triplet apocromàtic de fluorita William Optics Zenithstar ED 66, 460mm, f/7.
Com a curiositat i per a comparar, així es veia Andròmeda directament a la pantalla de l’ordinador a peu de telescopi:
Rafael Balaguer.