S’esperava que la pluja de meteors Gemínids, sempre un dels moments més destacats de l’any en termes de l’estudi dels meteors, arribés al màxim el 2020 la nit del 13 al 14 de desembre (diumenge al vespre fins dilluns a la matinada). La pluja d’aquest any havia de ser magnífica! Els Gemínids acostumen a ser una pluja molt fiable si s’observa a la millor hora de la nit, centrada cap a les 2 del matí i sobretot si s’observa des d’un cel ben fosc. I aquest any no hi havia Lluna per enlluernar la nit. Aquests meteors solen ser blancs i ràpids, tot i que també es poden observar alguns bòlids (meteors que brillen més que Venus, magnitud -5) de color verd. L’asteroide 3200 Phaethon és el cos progenitor d’aquesta pluja d’estels.
En una nit fosca, prop del màxim dels Gemínids, sovint es poden veure 50 o més meteors per hora. En una nit òptima per els Gemínids, és possible veure 150 meteors per hora… el que podria haver passat enguany, doncs la Lluna nova queia precisament el 14 de desembre del 2020.
Però la meteorologia sempre té alguna cosa a dir, i normalment en astronomia sempre té l’última paraula! I, en efecte, enguany els successius fronts de núvols prims procedents de l’oest han frustrat les expectatives posades en aquesta pluja d’estels. Tot i que en algun moment sí que s’han pogut observar fins a dos meteors per minut, el cert és que la nit del màxim ha quedat totalment deslluïda pels núvols.
Però malgrat tot, he tingut sort! Bé, sempre he cregut molt en aquella dita que fa… “que la bona sort et trobi treballant”. I en la pluja dels Gemínids de 2020 ha estat així.
Vaig decidir observar la pluja d’estels des de casa, a Rocafort, i també, és clar, vaig intentar fer algunes fotografies. Com sempre passa, els millors bòlids no acostumen a caure en el camp de visió de l’objectiu fotogràfic i, de 142 fotografies fetes, només s’han caçat alguns meteors en 6!
Però continuant amb el discurs de buscar la fortuna, la nit no podia haver resultat més productiva.
En la primera imatge de tota la sèrie, en una prova per ajustar l’enfocament, vaig tenir la sort de poder captar un meteor molt peculiar, un meteor absolutament inusual! Un meteor sinusoidal!
De tots els meteors que s’observen, només un 0,2% poden ser sinusoidals, i això fa que enregistrar-los sigui complicat. De fet, durant molt de temps es va pensar que els testimonis de rastres de meteors corbats eren producte de la imaginació o bé d’errors de percepció visual de les persones que els observaven.
El més important de les trajectòries de meteors és que se suposa que són rectes. De fet, la majoria dels meteors cauen en línia recta. Tot i això, sempre hi ha algunes excepcions.
L’astronomia diferencia entre tres tipus de traces de meteors anòmales: corbades, torçades i en espiral (ondulades). A diferència de les trajectòries rectes, les variants esmentades tenen característiques, orígens i motius únics per a aquesta trajectòria. Aquests són els tres tipus de rastres de meteors no lineals amb més detall.
Els rastres de meteors corbats són la manifestació més comuna dels rastres de meteors anòmals. La qüestió dels rastres dels meteors amb corbes va ser només una especulació durant molts anys a causa de la naturalesa de l’observació. És a dir, en les primeres etapes de les observacions astronòmiques, els científics es basaven principalment en els seus ulls. Només amb la introducció de la tecnologia sofisticada moderna vam obtenir més oportunitats d’observar els meteors des d’una perspectiva diferent. I un cop vam fer servir la tecnologia, ens vam adonar que els rastres corbats eren reals.
El primer informe d’un meteor amb un rastre corbat data del 1885. BJ Hopkins va enregistrar al Monthly Notices of the Royal Astronomical Society la seva observació d’un meteor que va caure el 1879. Segons ell, el “meteor groc brillant” tenia un “camí en ziga-zaga amb dos revolts”.
El tema dels rastres no lineals encara està obert fins avui. Una de les possibles teories és que els meteoroides de vegades tenen una forma aerodinàmica que pot produir algun tipus d’elevació. Fins i tot els científics han publicat treballs sobre el tema, intentant resoldre el misteri de les trajectòries corbes. Un d’aquests exemples és el treball de traces de meteorits no lineals de M. Beech, publicat a la revista Earth, Moon i Planets Journal el 1998.
Els meteors torçats comencen com meteors regulars, és a dir, amb trajectòries lineals. No obstant això, de sobte desenvolupen una desviació sobtada en la seva trajectòria, però aviat tornen al camí original. El motiu pel qual això passa és, molt probablement, el vapor d’aigua de les capes atmosfèriques que tenen un índex de refracció diferent del de l’aire circumdant.
Finalment, els rastres de meteorits ondulats o sinusoidals, també coneguts com a rastres espirals, són similars als meteors corbats, generats per meteoroides amb forma similar a la d’una pilota de rugbi girant ràpidament sobre el seu eix longitudinal.
I ja per acabar, us comparteixo aquí les altres 5 fotografies amb algun gemínid del 2020, alguns costen molt de trobar!
Trobareu més informació sobre meteors poc habituals aquí.
Rafael Balaguer Rosa.