La passada Nit de Nadal va resultar molt especial i espectacular. A les 21.06 del dia 24 de desembre de 2014 un bòlid impressionant va creuar el cel de Sant Antoni de Calonge i, els testimonis més devots, el van interpretar com un senyal gairebé diví.
Aquest bòlid, d’origen incert i catalogat SPMN241214, ha tingut una magnitud de -9+-2, i ha estat espectacular per la seva brillantor i trajectòria. Per la data i hora de l’esdeveniment, pensem que hi ha hagut pocs testimonis directes, el que és una llàstima atesa la magnitud del fenomen. Des de Catalunya es va poder veure volant molt lentament i molt baix sobre l’horitzó (en el nostre vídeo sobrevola aparentment els cims de les Gavarres).
El bòlid va entrar per la frontera entre Múrcia i Almeria i va travessar la península en diagonal , de sud-est a nord-oest, per acabar a l’Atlàntic, a la zona sud de Galícia. Es tracta del que els científics anomenen un bòlid fregador, una roca que entra a l’atmosfera terrestre per després tornar abandonar-la i continuar el seu camí al voltant del Sol.
«El bòlid es va iniciar a uns 105 km d’altura sobre la localitat algeriana de Tiaret, a les 21.06 hora catalana», explica José María Madiedo, professor de la Universitat d’Huelva i membre de la Xarxa Espanyola d’Investigació sobre Bòlids i Meteors. La roca, de 100 quilos i amb prou feines un metre de diàmetre, va entrar a l’atmosfera a una velocitat de 80.000 km per hora. L’angle d’entrada va ser molt baix, no va arribar als 4 graus respecte a l’horitzontal.
Va entrar a la Península per la frontera entre Múrcia i Almeria que es trobava prop de la vertical de Ciutat Real, va aconseguir la seva alçada mínima, uns 75 km sobre terra. A partir d’aquí, l’efecte del baix angle de la seva trajectòria unit a la curvatura de la Terra van fer que la seva alçada fos augmentant. Llavors va passar gairebé sobre la vertical de Ciutat Rodrigo, a Salamanca, i es va endinsar a Portugal. Després, va sobrevolar Baiona, a Pontevedra, i quan es trobava a uns cent km de distància de la costa gallega va abandonar l’atmosfera terrestre com si es tractés d’una pedra que rebota contra l’aigua. En total, va recórrer 1.200 quilòmetres en un minut. Per aquests motius, es tracta d’«un fenomen tremendament inusual», apunta l’investigador. «L’últim comparable al que acabem d’observar sobre Espanya es va produir el 29 de març de 2006 sobre Japó, amb similar brillantor, distàncies i altures».
El bòlid ha estat captat amb les nostres càmeres automàtiques, que formen part de la Red de Investigación sobre bólidos y meteoritos, per en Josep Maria Petit Prats, astrònom d’Astrogirona.
Pots consultar la recerca astronòmica i també aportar les teves dades si has observat aquest i/o altres bòlids aquí.
També, pots consultar més informació a ABC.
I aquest no és l’únic senyal al cel del Nadal, el que sens dubte serà motiu de felicitat extrema per a tots els fidels seguidors de l’escatologia. Aquest dies també tenim ben visible a ull nu el cometa C/2014 Q2 (Lovejoy)!
En Jordi Arnella, també astrònom d’Astrogirona, l’ha fotografiat el passat dia 25 de desembre i ens explica que “aquest és l’estel de Nadal d’enguany. No se li veu gaire la cua, potser està esperant els Reis que han de venir… Aquest cometa l’ha descobert en Terry Lovejoy aquest estiu (i ja és el cinquè!). El 7 de gener és quan estarà més a prop de la Terra i el seu periheli (màxima aproximació al Sol) serà el 30 de gener. Així que podem esperar un gran espectacle en els propers dies! La foto s’ha fet a partir de 10 imatges de 30 segons amb telescopi SC de 8 polsades a F2 des del Pla de Martís.”
Ja és visible a ull nu en un cel sense contaminació lumínica i amb uns prismàtics ja mostra un magnífic aspecte nebular. La cua, també magnífica, us apareixerà en les fotografies de diversos segons d’exposició. A continuació trobareu un mapa per a localitzar-lo ben fàcilment.
Aprofitem aquest article per a desitjar-vos el millor per al 2015 i esperem que les profecies sobre la fi del món i el senyals al cel que l’anuncien no siguin aquests que us hem comentat avui!
Rafael Balaguer Rosa.