17/09/2026
El passat 1 de setembre de 2026, el Telescopis ATLAS, va detectar l’explosió d’una supernova, a la que s’ha anomenat, SN2026aaiv, a la galàxia NGC 7331 (coneguda també com Cadwell 30) a la constel·lació de Pegàs
És una supernova que ha estat classificada formalment com una supernova de Tipus Ia. Aquesta és una subcategoria de supernoves termonuclears, que resulta de la violenta explosió d’una estrella nana blanca. Una nana blanca és el romanent d’una estrella que ha completat el seu cicle de vida normal i ha deixat de fer fusió nuclear. No obstant això, les nanes blanques de la varietat carboni-oxigen comú són capaces de fer reaccions de fusió, a més d’alliberar una gran quantitat d’energia si les temperatures augmenten molt.
Si la nana blanca es fusiona amb una altra estrella (un fet molt poc freqüent), començaran a esfondrar-se, en elevar-se la temperatura més enllà del punt de fusió d’ignició nuclear. Al cap de pocs segons de l’inici de la fusió nuclear, una fracció substancial de la matèria a la nana blanca se sotmet a una reacció fora de control, alliberant energia suficient per fer esclatar l’estrella en una explosió de supernova.
Aquesta categoria de supernoves produeixen un pic molt potent de lluminositat, a causa de la massa uniforme de les nanes blanques que esclaten pel mecanisme d’acreció. L’estabilitat d’aquest valor permet que aquestes explosions puguin ser utilitzades com candeles estàndard per a mesurar la distància a les seves galàxies amfitriones perquè la magnitud aparent de les supernoves depèn principalment de la distància.
La galàxia NGC 7331, és una galàxia espiral, a uns 45 milions d’anys llum de distància de nosaltres. i a més, té una grandària, forma i massa similars als de la Via Làctia.
La supernova SN 2026aaiv, l’1 de setembre tenia una magnitud de 17,9, ha anat augmentat i el dia 14 tenia una magnitud de 12,4, segueix sent un objecte força tènue, però sembla que la brillantor està estable i aviat començarà a baixar i la seva corba de caiguda posterior estan governats per la desintegració del níquel-56 radioactiu en cobalt-56 que hi són presents, com podreu veure més endavant amb l’espectrografia de la supernova feta per en Rafa Balaguer, per tant aprofiteu si voleu tenir-la fotografiada. Aquests tipus de supernoves, solen tenir el pic màxim de brillantor al cap de 12-15 dies.
Per localitzar la galàxia NGC 7331 cal almenys un telescopi o uns binoculars grans.
El que crida l’atenció és que NGC 7331 ja havia estat escenari d’una altra supernova de tipus Ia relativament recent. SN 2025rbs va ser descoberta en aquesta mateixa galàxia el 14 de juliol de 2025.
El dia 11 de setembre de 2026 en Jordi Arnella va poder observar la supernova des del Coll de Can Llac, Baix Empordà,. Va fer servir un telescopi Esprit 100ED. La fotografia és una integració de 35 imatges de 30 segons d’exposició.
Degut al seu fantàstic camp de visió, a l’esquerra es pot observar el quintet d’Stephan.
GALERIA FOTOGRÀFICA DE SOCIS:
En Santi Espanyol la va fotografiar també l’11 de de setembre del 2026 des de la Platja de Malgrat de Mar, Maresme, amb un Seestar S50 i és una composició de 36 fotos de 10 segons cadascuna.
En Torky Checa la va capturar el dia 13 de setembre de 2026 des de Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany, amb un refractor de 115mm i 800 de focal i càmera a color Omegon 571. La composició són de 120 fotos de 180 segons.
A la part de dalt es poden observar d’esquerra a dreta les galàxies NGC 7335, NGC 7337, més petita la NGC7336 i a sobre d’elles la NGC 7340 i estan que estan a 332, 348, 365 i 294 milions d’any llum respectivament
I la Montse Ramos i en Jaume Mundó la van capturar el 15 de setembre del 2026 des de Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà, amb un Ritchie Cretien de 1624mm de focal i 203 mm d’obertura i és una composició de 12 fotos de 300 segons
En Rafa Balaguer, la va fotografiar el dia 8 de setembre del 2026 des de Rocafort, al Bages amb un Seestar S50, i és una composició de 430 fotos de 10 segons (sencera i retallada)
En Rafa Balaguer, també la va fotografiar l’11 de Setembre fent servir un telescopi RC Meade LX200 de 2500 mm de diàmetre a f/6.3 i una càmera Atik Infinity amb una exposició total de 3.200 segons, obtenint també el seu espectre.
En Rafa Balaguer, ens fa l’explicació de l’espectre obtingut:
Espectre de la supernova SN 2026aaiv
Com a esdeveniment termonuclear que involucra la destrucció completa d’una nana blanca de carboni i oxigen, la nucleosíntesi i els elements químics característics de SN 2026aaiv es regeixen per la física d’aquest tipus d’explosió.
Així, els elements químics clau a SN 2026aaiv, i dels que podem detectar les seves línies d’absorció en l’espectre de la supernova són:
- Níquel (Ni), Cobalt (Co) i Ferro (Fe): les supernoves de Tipus Ia actuen com les principals «fàbriques» de ferro de l’univers. Durant la detonació, la fusió nuclear desbocada sintetitza una enorme quantitat de Níquel-56, radioactiu. La corba de llum que els astrònoms observen a la Terra (que va assolir la màxima brillantor a mitjans de setembre de 2026) està alimentada directament per la descomposició radioactiva d’aquest níquel a Cobalt-56 i, finalment, a Ferro-56 estable.
- Elements de procés alfa (intermedis): a les capes externes de l’explosió, on les temperatures no són prou altes per fusionar la matèria completament fins al grup del ferro, es creen grans quantitats d’elements de massa intermèdia a través de la captura de partícules alfa. Els espectres característics d’aquest tipus de supernoves revelen la presència de:
– Silici (Si) i Sofre (S), les línies d’absorció dels quals defineixen les firmes espectrals clàssiques del Tipus Ia.
– Calci (Ca), Argó (Ar) i Magnesi (Mg). - Carboni (C) i Oxigen (O): com que es tracta d’una nana blanca que no va arribar a fusionar tot el seu material original abans de superar el límit de massa crítica (límit de Chandrasekhar), solen detectar-se restes del carboni i oxigen no cremats de l’estrella progenitora a les ejeccions més externes.
- Absència d’Hidrogen (H) i Heli (He): per definició, l’espectre de SN 2026aaiv pràcticament no té línies d’hidrogen, ja que les nanes blanques són nuclis estel·lars densos desproveïts dels seus embolcalls lleugers d’hidrogen i heli.
Jaume Mundó i Rafa Balaguer