El diumenge 19 de juliol de 2026 la selecció espanyola masculina guanyava la final del Mundial de futbol 2026.
I com a curiositat científica i social, de seguida les xarxes socials es van omplir de notícies comentant que les celebracions de la victòria sobre l’Argentina havien provocat un terratrèmol!
Pero no, les celebracions per la victòria d’Espanya al Mundial de futbol no van provocar cap terratrèmol, tot i que molts missatges a les xarxes ho afirmaven. El que realment van detectar els sismògrafs van ser vibracions causades per l’activitat humana, conegudes com a «soroll sísmic antropogènic».
Quan milers de persones salten, criden i celebren alhora, aquestes vibracions poden transmetre’s al terra i ser registrades pels instruments sísmics. Durant la final es van observar diversos pics d’activitat que coincidien amb moments clau del partit, com el gol de Ferran Torres i el xiulet final.
Però aquestes vibracions no són terratrèmols, perquè no tenen origen en el moviment de les plaques tectòniques, sinó en l’activitat de les persones. És un fenomen conegut i ja s’ha observat en altres esdeveniments multitudinaris, com concerts o altres competicions esportives.
Així, els sismògrafs sí que van registrar les celebracions, però el que van detectar era soroll sísmic provocat pels aficionats, no un terratrèmol real.
I, un cop fets els aclariments, els nostres sismòmetres van poder captar alguna cosa?
La resposta és que sí! Tot i que van ser deteccions molt febles, especialment a Llagostera, a l’observatori Can Roig.
A Llagostera es va detectar la reacció al gol de Ferran Torres i al final del partit. També es va enregistrar i va ser més intensa la detecció de les celebracions just en acabar el partit.
I a Rocafort, al Bages, a l’observatori Can Lleonart, també es va detectar el gol de Ferran Torres i el final del partit.
Convé notar que a Rocafort es detecten pics d’activitat amb cert retard respecte a les deteccions de Llagostera. Això s’explica perquè Can Lleonart és una masia aïllada al camp, fora de nuclis urbans, i probablement la causa del registre és la pirotècnia procedent dels nuclis habitats més propers, i aquestes celebracions es van produir lògicament instants després dels moments del partit en temps real. La pirotècnia devia ser més potent a Rocafort que a Llagostera, segons mostren els sismogrames, més definits. Els pics d’activitat de Can Roig sí que coincideixen amb el temps real del partit, lògicament en estar l’observatori Can Roig ubicat al nucli urbà de Llagostera.
Text i imatges de Rafael Balaguer – Astrogirona.