NEWSLETTER 04/07/2026
Quan un estel acaba la seva vida pot acabar de diferents maneres. El nostre Sol formarà una bonica nebulosa planetària. Però si l’estrella és massiva, acabarà els seus dies ràpidament (uns pocs milions d’anys) formant una estrella de neutrons o un forat negre.
Les estrelles brillen perquè fusionen elements a l’interior. Aquesta energia empeny cap a fora i equilibra durant milions d’anys la gravetat que intenta comprimir-les.
Quan una estrella molt pesada esgota el seu combustible, perd aquest suport. Aleshores la gravetat domina i el nucli col·lapsa, mentre les capes externes poden explotar violentament.
Segons la descripció clàssica, el col·lapse pot produir un forat negre. La relativitat general porta llavors la matèria cap a una singularitat, on les equacions ja no funcionen.
També apareix l’horitzó de successos, una frontera des de la qual ni la llum no pot tornar. Per això no podem veure directament què passa a dins.
Els forats negres són pilars importants de l’astrofísica moderna i el punt final del col·lapse gravitatori d’un estel molt massiu. Tanmateix, la singularitat central és inexplicable ja que no s’apliquen les lleis de la Física en aquell punt. A més, estan protegits per un horitzó d’esdeveniments el qual condueix a problemes de pèrdua d’informació.
Tot plegat ha portat a un grup d’astrònoms a proposar una altra possibilitat: el gravastar. Aquesta alternativa no descriu alguna cosa observada al cel, sinó una solució matemàtica basada en les equacions de relativitat general.
De fet, de lluny són pràcticament iguals. La diferència estaria a dins. En lloc d’acabar en una singularitat, tindria una regió amb energia de buit, semblant matemàticament a l’energia fosca.
Aquesta energia exerciria una pressió cap a fora. En créixer, es podria oposar a la gravetat que aixafa l’estrella i aturar el col·lapse abans del punt final.
El nou model planteja que aquesta regió expansiva apareix al centre de la matèria que col·lapsa. Els seus autors la comparen amb un Univers diminut.
Aquesta bombolla interna que s’expandeix arribaria a un estat crític d’equilibri amb l’enorme pressió de la gravetat. Seria en aquest moment que es formaria un gravastar completament estable.
Tot i que les equacions donen aquesta alternativa com a plaussible, també reconèixen que, si l’estrella ja neix molt compacta, el model mostra que no podria evitar el col·lapse i acabaria en un forat negre.
Per això no reemplaça la teoria de forats negres ni demostra que els gravastars existeixin. Proposa una ruta possible dins la relativitat general clàssica.
Pot ser que un dia es descobreixi que, en aquest enorme Univers, hi ha molts forats negres i, també, molts gravastars!
Jordi Arnella, extracte de la Newsletter d’Astrogirona del 04/07/2026