De la radiació còsmica als quàsars

El 1965, Arno Penzias i Robert Wilson, dos físics nord-americans, involuntàriament, van fer un dels descobriments més importants per a la comprensió de l’origen de l’univers, la radiació còsmica de microones. Aquesta és la prova més sòlida d’un Big Bang calent. Anys enrere, el 1959, l’equip de radioastronomia de la Universitat de Cambridge, liderat per Ryle i Hewish, havia aconseguit identificar centenars de fonts de ràdio misterioses, els quàsars.

Aquest treball s’endinsarà en la història dels dos fenòmens astronòmics, així com els descobriments, les característiques principals i les missions espacials que s’han dut a terme per aprofundir-ne l’estudi. A més, s’intentarà establir una possible connexió entre ells, encara que sense èxit. D’altra banda, es confirmarà l’expansió de l’univers a través de l’observació del quàsar 3C 273, fent una anàlisi del seu espectre que ens permetrà conèixer el seu desplaçament al vermell (redshift) i altres de les seves propietats, com ara la velocitat d’allunyament, la distància, i la massa mínima del forat negre central.

Podeu consultar el treball complet AQUÍ.