Què és?
Es tracta de l’asteroide 2025 PN7, una petita roca que té un diàmetre entre 18 i 36 metres. Va ser detectat pel telescopi Pan-STARRS de l’Observatori de Haleakalā (Hawaii) l’agost de 2025 tot i que, revisant dades anteriors, van descobrir que ja l’havien “vist” des de l’any 2014.
Però no és un satèl·lit de la Terra com la nostra Lluna. El que sí que sabem és que ens acompanyarà, com a mínim, un seixanta anys més.
Sentireu a dir que la Terra té una nova lluna o coses semblants. Generalment es busca més impacte mediàtic però cal ser més precisos.
Què és una quasilluna o un quasisatèl·lit?
Un quasisatèl·lit és un objecte que gira al voltant del Sol, però que està en ressonància orbital 1:1 amb el planeta. En aquest cas, l’asteroide 2025 PN7 gira al voltant del Sol però ho fa sempre “acompanyant” el nostre planeta. Dona una volta al Sol cada any i es manté a poca distància de la Terra, allunyant-se i apropant-se ja que té una òrbita més el·líptica.
Un exemple de “ressonància la trobem en les llunes de Júpiter: Ió, Europa i Ganimedes estan en una ressonància 4:2:1, respectivament. Això vol dir que, mentre Ganimedes fa una volta, Europa en fa dues i Ió quatre.
Podeu veure en la imatge al peu del paràgraf l’òrbita de Cruithne, un altre quasisatèl·lit, i la Terra. Vist des de la Terra sembla que sigui un satèl·lit, però mai gira al seu voltant.
2025 PN7 és un objecte molt petit i amb una brillantor molt reduïda, magnitud de 26.4, que el fa pràcticament inabastable per als telescopis aficionats.
Però és un objecte molt interessant! Podria ser objectiu per a les properes missions robòtiques de mineria espacial i portar materials necessaris a la Terra. Molts asteroides contenen concentracions significatives de platí, iridi, pal·ladi, níquel i altres metalls rars.
Una altra aplicació podria ser la localització, en òrbites semblants, de satèl·lits o sondes robòtiques. I també ens pot ajudar a entendre i afinar el concepte de ressonància orbital.
2025 PN7 és un petit asteroide que, segons els càlculs més precisos, ens abandonarà el 2083 degut a influències gravitatòries, principalmemnt d’altres planetes, que alteraran la seva òrbita i la faran inestable.
De ben segur que, d’objectes com 2025 PN7, n’hi ha molts més encara per descobrir!
Jordi Arnella (extracte de la Newsletter d’AstroGirona 30/01/2026)