M 16 és un objecte astronòmic que comprèn la Nebulosa de l’Àliga (IC 4703) i un cúmul estel·lar obert associat a ella, catalogat com NGC 6611, composat per més de 8.000 estrelles.
Es troba a la constel·lació de Serpens Cauda (La Cua de la Serp), a una distància de 7.000 anys llum de la Terra i és una zona molt activa de formació estel·lar.

En el centre d’aquesta nebulosa es troben els Pilars de la Creació, una de les imatges més famoses del telescopi espacial Hubble, que estan formats per gas i pols interestel·lar. En la seva major part és gas fred d’hidrogen molecular i grans microscòpics de material, com carboni i silicats, expulsat per estrelles que ja han desaparegut. És un viver de noves estrelles en procés de creació, d’aquí el seu nom.
Les estrelles del cúmul, de recent formació i molt calentes, són les responsables de l’aspecte de la nebulosa, ja que la llum ultraviolada que emeten està erosionant tot el que les envolta, al mateix temps que ens permet poder apreciar les formes, doncs el gas que és ionitzat per la llum ultraviolada fa que la nebulosa emeti llum en varies longituds d’ona.
La nebulosa brillant d’emissió que abasta tota la zona està catalogada com IC 4705.

A més dels Pilars de la Creació, que es troben pràcticament al centre de la nebulosa, a l’esquerra es pot apreciar una impressionant torre de gas, que té una extensió d’uns 9,5 anys llum. Potser no és tan coneguda, però igualment és impressionant.

El primer en observar aquest objecte va ser el suís Jean-Philippe Loys de Chéseaux el 1746, però únicament parlava del cúmul, no de la nebulosa. Va ser Charles Messier el 1764 qui va dir que entre aquest cúmul hi havia una nebulosa i va catalogar tot l’objecte al seu catàleg d’objectes no-cometes com M16.