La nebulosa Trífida (també Messier 20 i NGC 6514) és una regió Hll a la constel·lació de Sagitari.
Què és una regió Hll?
És una regió de gas i plasma brillant que pot assolir una mida de diversos centenars d’anys llum en la que es formen estrelles massives. Aquestes estrelles emeten grans quantitats de llum ultraviolada extrema que ionitzen la nebulosa al seu voltant. Les regions Hll es diuen així per la gran quantitat d’hidrogen atòmic ionitzat que contenen.
Algunes característiques de M 20
Va ser catalogada per primer cop el 1764 per Charles Messier, però l’havia descobert Guillaume Le Gentil el 1750.
El nom “Trífida” li va posar l’astrònom John Herschel i significa “dividit en tres lòbuls”, ja que la seva característica principal és l’aspecte de tres lòbuls brillants, separats per línies fosques de pols.
Es tracta d’una nebulosa tant d’emissió com de reflexió i d’absorció al mateix temps.
Què vol dir això?
Nebulosa d’emissió: que emet per la ionització del gas que la composa, generalment per l’acció d’estrelles properes calentes.
Nebulosa de reflexió: núvols de pols que dispersen la llum d’estrelles properes que tenen energia insuficient per ionitzar el gas que les composa.
Nebulosa d’absorció: nebuloses fosques sense estrelles properes que li puguin donar energia, la seva presència només es pot advertir per contrast amb un fons estel·lar allunyat de la nebulosa.
La nebulosa Trífida es troba a una distància de 4120 anys llum de la Terra i la seva magnitud aparent és de +6,3
En el seu centre es troba el cúmul obert Collinder 360, que té una estrella gegant blava del tipus espectral O (les més calentes): HD 164492A.
La seva edat estimada és de 300.000 anys, que la converteix en la zona de formació estel·lar (procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per formar una estrella) més jove que es coneix. Al seu interior s’han descobert nombrosos objectes estel·lars joves (estrelles en els seus primers estadis d’evolució), discos protoplanetaris (discs d’acreció al voltant d’estrelles joves on es poden produir els processos físics que porten a la formació de planetes) i objectes Herbig-Haro (objectes HH: nebuloses associades amb estrelles de recent formació, formades per la interacció entre el gas expulsat per l’estrella central amb núvols de material gasós i pols interestel·lar que ionitzen el gas al col·lisionar) La presència d’aquests objectes indica que la nebulosa continua formant estrelles noves.
Entre els objectes HH de M 20, cal destacar el HH339, ubicat al cap d’un pilar de pols fotoevaporat per la radiació ionitzant de l’estrella HD 164492A.
En les fotografies de llarga exposició de la nebulosa Trífida es poden apreciar dos coloracions diferenciades: blavosa per fora i vermellosa cap al centre.
La coloració blavosa es deu a la llum de les estrelles properes reflectida per la pols de la nebulosa. Aquests estels són relativament temperats i per tant la seva capacitat de ionització és reduïda. La coloració vermellosa cap al centre és causada per l’emissió produïda en el procés de recombinació de l’hidrogen a la regió HII excitada per la presència de l’estel tipus O HD 164492A del que hem parlat abans.
Fonts: Wikipedia, Viquipèdia
Fotos: Torky Cheka, Telescopi Espacial Hubble (NASA/ESA)