Messier 92, també NGC 6341, és un cúmul globular situat a la constel·lació d’Hèrcules . Va ser descobert per Johann Elert Bode el 1777 i redescobert per Charles Messier el 18 de març de 1781.
Què és un cúmul globular?
Un cúmul globular és un conjunt esfèric d’estrelles que generalment orbita un nucli galàctic com si fos un satèl·lit. Les estrelles que formen els cúmuls globulars estan molt unides entre sí per la gravetat, el que els hi proporciona les seves formes esfèriques i densitats estel·lars relativament altes a prop del centre. El seu nom deriva del llatí globulus, que significa “esfera petita”.
Els cúmuls globulars es troben fonamentalment a la zona del halo galàctic d’una galàxia, això és una regió de la galàxia de forma aproximadament esfèrica centrada en el nucli galàctic amb un volum que supera diverses vegades el del disc galàctic, aquí es troben cúmuls globulars, estels individuals i gas interestel·lar. Contenen més estrelles i són molt més antics, per regla general, que els cúmuls oberts, que són menys densos i que es troben dins del mateix disc d’una galàxia. Els cúmuls globulars tenen uns 10.000 milions d’anys d’edat com a mínim. Es suposa que es van formar quan la galàxia s’estava formant.
Està situat a una distància d’uns 26.000 anys llum del Sistema Solar, una mica més lluny que el seu veí més conegut M13, per aquesta raó la seva visió a la càmera fotogràfica és menys impressionant que la d’aquest últim.
Característiques d’ M92
Està situat a una distància d’uns 26.000 anys llum del Sistema Solar, una mica més lluny que el seu veí més conegut M13, per aquesta raó la seva visió a la càmera fotogràfica és menys impressionant que la d’aquest últim, tot i que M92 és un dels cúmuls globulars més brillants en l’hemisferi nord.
Presenta una important concentració d’estrelles en el seu centre.
La seva massa és de unes 300.000 masses solars.
El cúmul s’aproxima a la Terra a una velocitat de 110 km/s.
La seva metal·licitat (contingut en elements químics pesants) és extraordinàriament baixa, aproximadament una centèsima de la solar. Això indicaria que el cúmul és un dels més vells de la nostra galàxia, ja que les seves estrelles components només contenien originàriament hidrogen i heli.
Degut al moviment de precessió de l’eix de la Terra, en uns 14.000 anys, M92 estarà situat a 1° del Pol Nord Celest, ocupant el lloc que actualment ocupa Polaris, lloc que ja va ocupar fa uns 12.000 anys (any 10.000 aC).
És visible amb binoculars i té un aspecte de taca blanca difusa. Amb un telescopi de 200 mm se’n poden distingir estrelles.
Ubicació:
Fonts: Vikipèdia, Stelarium, Foto M92: Jordi Arnella