El dia 10 de juliol vam acabar el Curs d’Astronomia 2024, que va començar el 9 de gener. Han estat 6 mesos intensos d’astronomia, ciència i molt bona companyia! En efecte, aquesta ha estat sens dubte l’edició amb més participació, amb 30 persones inscrites. I entre elles, 11 persones ja eren repetidores d’aquest mateix curs i/o havien cursat també el de Paleoantropologia. A tothom, moltes gràcies per la vostra confiança, entusiasme i afecte!
I per a celebrar el final del curs, unes 25 persones ens vam trobar al Mas Roig II de Llagostera per passar una bona estona sota el cel de l’estiu i observar algunes de les meravelles que acull. En total vam poder disposar de 5 telescopis, 5 binoculars i diverses càmeres.
Després de fer una introducció a ull nu sobre les estrelles i constel·lacions principals, amb els instruments vam poder observar la Lluna creixent i un bon grapat d’objectes de cel profund. A part de la Lluna amb un magnífic terminador, el més destacat de la nit va ser observar Alcor i Mizar, Albireo, M92, M13, M57, M27, M51, M81, M82, M4, M5, M8, M20, espectres de diverses estrelles… Les vistes amb telescopi dels objectes Messier van ser corprenedores per a molts participants i els binocles van mostrar tot el seu poder per a gaudir com mai del centre galàctic observant cúmuls i nebuloses.
A més, malgrat la forta turbulència atmosfèrica i pols sahariana en suspensió, els núvols ens van respectar i vam poder gaudir de la nit sense interferències meteorològiques.
Però el cel també ens va regalar alguna sorpresa molt interessant. A més de 1000 satèl·lits, la ISS ens va sobrevolar brillant molt intensament, i a les 22:55 un bòlid realment espectacular es va desintegrar en diversos fragments i desplegant molts colors: grocs, verds, blavosos… una autèntica meravella que va creuar el cel des del nord-est cap al nord. Aquest bòlid fregador procedia de la pluja d’estels dels Alfa Capricòrnids i va assolir magnitud -9 +-1. Tothom al Mas Roig II el va poder observar però no vam poder fer cap fotografia. Una de les càmeres de la Noemí León sí que estava apuntant al nord, doncs intentàvem fotografiar el cometa 13P/Olbers, que aquests dies està visible a sota de l’Ossa Major, però el bòlid es va desintegrar del tot just abans d’entrar al camp enquadrat per la càmera. El cometa tampoc no va quedar enregistrat, doncs la seva posició al cel és molt baixa sobre l’horitzó i la calitja i la contaminació lumínica el van fer completament invisible.
Mentre observàvem, la Noemí León va aprofitar per fotografiar la Via Làctia des del Mas Roig II. Ens comparteix el resultat de les 42 fotografies que va fer apilades amb Sequator, sense seguiment, i també el seu record d’aquesta nit tan bonica.
“Desde que me aficioné a la fotografía nocturna supe que no quería conformarme sólo con conseguir fotos bonitas. Quería saber más, quería aprender mucho más sobre el cielo nocturno, sobre el universo, y de ahí pasé a querer aprender incluso sobre física. De forma autodidacta he ido aprendiendo mucho, pero sin duda doy gracias por haber encontrado a Astrogirona. Mil gracias, en especial a Rafael Balaguer por enseñarme tantísimas cosas, por despertar todavía más esa pasión por la astronomía que sabes transmitir en cada una de tus clases, amenas, divertidas, enriquecedoras y siempre demasiado cortas, porque nunca quieres que se terminen.
¡Anoche celebramos el final del curso de Astronomía con una quedada de observación con telescopio! Fue genial, como siempre, viendo muchos objetos de cielo profundo e incluso viendo cómo se consiguen los espectros con los que luego se estudia la composición de estrellas y exoplanetas, ¡¡una pasada!! Además aproveché para dejar mi cámara haciendo fotitos de la Vía Láctea. Y para poner el broche a esta bonita despedida de curso, un bólido impresionante cruzó el cielo dejando su estela durante varios segundos y finalmente acabó fragmentándose en varios pedazos ¡que pudimos ver claramente! ¡Fue brutal, sin duda hizo esa noche de despedida más especial aún!
Nos vemos el curso que viene, sin duda.”
Paràmetres de la fotografia de la Via Làctia: Sony A7III + Tamron 28-200 mm. f/2.8-5.6, 42 fotografies apilades amb Sequator i processades amb Photoshop. 28 mm. – 15 seg. – f/2.8 – ISO 5000.
Rafael Balaguer.