La galàxia del Molinet, també coneguda com M101 o Messier 101, és una galàxia espiral vista frontalment.
Està situada a la constel·lació de l’Ossa Major. La va descobrir Pierre Méchain el 1781 i li va comunicar a Charles Messier que va verificar la posició i la va incloure en el seu catàleg.
Es pot observar amb binoculars en unes condicions atmosfèriques i de foscor excel·lents, però caldrà un telescopi de 250 mm per poder distingir el nucli, més brillant, i fragments de braços espirals. Els braços espirals ofereixen un magnífic espectacle amb bones condicions i un telescopi de 400 mm.
La distància de M101 a la Terra s’ha establert en 23 milions d’anys llum i s’ha pogut fer gràcies a l’observació, realitzada pel telescopi Hubble de cefeides (estrelles que presenten variacions periòdiques de lluminositat extremadament regulars) situades en aquesta galàxia.
Té un diàmetre de 170.000 anys llum, que és quasi el doble que la Via Làctia. Noves observacions de la seva regió HII i de les seves velocitats rotacionals han donat un nombre entre els 100.000 milions i el bilió de sols.
Una altra característica d’aquesta galàxia son les seves regions d’HII, extremadament grans i brillants. Aquestes regions són llocs que contenen enormes núvols d’hidrogen d’alta densitat, contraient-se sota la seva pròpia força gravitacional. A mesura que l’hidrogen es contreu prou com per començar el procés de fusió, neixen noves estrelles.
Per tant, les regions HII són llocs que sovint contenen un gran nombre d’estrelles joves, brillants i calentes, que donen a la regió el característic color blau.
En les fotografies, M101 presenta un costat asimètric. Es pensa que és degut a un encontre amb un altra galàxia experimentat en un passat recent (en termes galàctics). Les forces gravitacionals associades a aquest succés, haurien causat aquesta asimetria. També haurien amplificat les ones de densitat als seus braços espirals, el que porta a la compressió del gas hidrogen interestel·lar, que provoca una forta activitat de formació estel·lar.
Des de principis del segle XX, s’hi ha descobert cinc supernoves, la darrera el 19 de maig de 2023, descoberta per un aficionat japonès (Koichi Itagaki).
Publicat per Montse Ramos
Font: Wikipedia, Stellarium
Fotos: Emili Martínez Costafreda, Jordi Arnella (socis d’AstroGirona)