Galaxia del Remolí – Astrogirona

La galàxia del Remolí, M51 o NGC 5194, és una clàssica galàxia espiral que es troba a la constel·lació dels Llebrers (Canes Venatici). Va ser descoberta per Charles Messier l’any 1773, que la va descriure com “una nebulosa molt tènue i sense estrelles, difícil de veure”.

Aquesta galàxia es troba a una distància aproximada de 31.000.000 d’anys llum i té un radi de 38.000 anys llum. Va ser la primera on es va descobrir una estructura en espiral. Ho va fer William Parsons, compte de Rosse, al 1845. Per això de vegades es coneix aquesta galàxia com “El signe d’interrogació de Lord Rosse”

Si parlem de M51 hem de mencionar la seva “companya”, coneguda com a Messier 51B, que va ser descoberta uns anys mes tard, al 1781, per Pierre Méchain, amic i col·laborador de Messier.

Messier va dir llavors que “M51 és doble, i cada una té un centre brillant, però que estan separats. Les dues atmosferes es toquen, sent una encara més tènue que l’altra”

Amb els coneixements actuals, sabem que l’estructura en espiral pronunciada és el resultat de la trobada de M51 amb la seva galàxia veïna, M51 B. Degut a aquesta interacció doble de galàxies, el gas de M51 es va alterar i comprimir en algunes regions, afavorint la formació de noves estrelles joves. Com és habitual en aquest tipus de “trobades galàctiques” l’estructura en espiral s’indueix preferentment en la galàxia més massiva.

El telescopi espacial Hubble ha estudiat especialment la regió central de M51 i el seu nucli compacte ha estat classificat com del “tipus Seyfert” 2,5. (Una galàxia Seyfert és un tipus de galàxia que conté un nucli actiu. Aquest nucli produeix línies espectrals d’emissió de gas altament ionitzat produïda per l’acreció de matèria en el forat negre supermassiu que té al seu centre).

Actualment, la investigació es centra en els seus braços espirals interns i els seus núvols de pols, que són els llocs on neixen estels massius i lluminosos. La galàxia del Remolí mostra la característica clàssica d’una galàxia espiral, des dels braços corbs, on resideixen les estrelles recent nascudes, fins el seu nucli central groguenc, on hi ha les estrelles més velles.

Els braços de l’espiral són fàbriques de formació d’estrelles que comprimeixen hidrogen i creen cúmuls de noves estrelles. En M51, aquesta feina comença amb els núvols foscos de gas a la vora interior i després es mou cap a les regions de formació d’estrelles, de color rosa brillant i acaba amb els cúmuls d’estrelles blaves brillants al llarg de la seva vora exterior.

A primera vista, sembla que M51B està tirant del braç de M51. Però la visió del “Telescopi Espacial Hubble” mostra que en realitat M51B passa per darrera de M51. NO ES TOQUEN. No obstant això, a mesura que M51B passa a la deriva, el seu camp gravitacional bombeja ones de gravetat dins del disc de M51. Les onades gravitacionals que genera són com les ones que es formen en un estany quan es llença una pedra a l’aigua. Quan les ones gravitacionals passen a través dels núvols de gas en òrbita dins del disc de M51, estrenyen el material gasós al llarg de la vora interior de cada braç. El material fosc i polsegós sembla acumular-se com a núvols de tempesta, que s’acaben contraient, creant una enorme quantitat de naixements d’estrelles que s’aprecien en color rosa brillant. Les estrelles més grans escombren la pols amb la seva intensa energia, amb vents estel·lars similars als d’un huracà o al d’ones de xoc d’explosions de supernoves. Cúmuls d’estrelles blaves, joves i brillants emergeixen del caos, il·luminant els braços de Messier 51.

Per la seva banda M51B, va experimentar una trobada propera amb M51 fa uns quants milions d’anys. Durant aquesta trobada es va distorsionar significativament degut a les forces gegantines de marea exercides per la gran massa de M51, que de passada va veure significativament millorada la seva estructura en espiral.

L’edat del nucli de M51 s’estima en uns 400 milions d’anys.

La galàxia del Remolí i la seva companya, M51B, s’allunyen de nosaltres a una velocitat de 463 km/s.

En molt bones condicions d’observació, aquesta galàxia es pot observar amb telescopis d’aficionats. Però degut a la seva distància, és molt sensible a la contaminació lumínica que la fa esvair-se fàcilment en el fons.