19/05/2024

El triplet del Lleó és un petit grup de galàxies a uns 35 milions d’anys llum de distància de la Terra, a la constel·lació del Lleó. Està format per les galàxies espirals M 65, M 66 i NGC 3628. El seu moment de visió és la primavera.

Les tres són tres grans galàxies espirals, però es veuen diferents perquè els seus discos galàctics estan inclinats en diferents angles a la nostra línia de visió.
Aquí podem apreciar-les en la fotografia del nostre company Emili Martínez.

M 65 és la que està més avall, M 66 la de l’esquerra i NGC 3628 la de la dreta.

M 65

M 65, o NGC 3623 va ser descoberta per Charles Messier, que la va incloure en el seu catàleg en 1780 juntament amb M 66.

La galàxia té un  diàmetre de uns 100.000 anys llum i és una mica menys lluminosa que la seva companya M 66.

Quan Messier la va descobrir, va escriure sobre ella: “Nebulosa descoberta a Lleó: és molt tènue i no conté cap estrella”. Amb els mitjans actuals, sabem que M 65 és una galàxia espiral i que conté mils de milions d’estrelles. Però cal comprendre que el que Messier va veure era una llum tènue i difusa, res a veure amb les detallades fotos a les que tenim accés ara.

Si hagués tingut accés a un telescopi com el Hubble, podria haver vist els seus impressionants braços en espiral  de color porpra, fortament enrotllats i les fosques línies de pols que envolten un centre brillant, replet d’estrelles.

El fet que el seu disc sembla una mica deformat, i la seva relativament recent formació estel·lar suggereixen algun tipus d’influència externa. Hi ha indicis que les altres dues galàxies que formen el Triplet interaccionen entre elles des de fa uns 800 milions d’anys. Posteriors recerques suggereixen que  M 65 ha interaccionat amb les seves companyes amb menys intensitat.

La galàxia té poca quantitat de pols i gas i hi ha poca formació estel·lar en ella. Hi ha hagut alguna formació relativament recent en els braços.

Aquesta imatge del centre de M65 és una composició creada utilitzant exposicions preses amb el Hubble a longituds d’ona tant visibles com infraroges. La seva aparença de graó és el resultat del disseny de la càmera utilitzada per prendre les exposicions. La càmera constava de quatre detectors de llum, un dels quals proporcionava una resolució més alta, però tenia un camp de visió més petit que els altres tres. Com que el detector amb més resolució no va cobrir tanta àrea com els altres, queden regions negres quan les imatges dels quatre detectors es combinen en una sola imatge.

M 66

M66  és la més lluminosa del triplet. Es troba a una distància de 36 milions d’anys llum de la Terra i té un diàmetre de prop de 96.000 anys llum. La seva magnitud aparent és 8,9 el que correspon a una magnitud absoluta de prop -21,3. Es creu que M66 i NGC 3628 van interaccionar ara farà uns 800 milions d’anys, els resultats d’aquesta interacció gravitacional seria:

• Una densitat de matèria extremadament elevada al seu nucli.
• Una massa molecular elevada en relació a la seva massa atòmica.
• Una regió HII que sembla haver desaparegut d’un dels seus braços espirals, pot ser degut a aquest fet, que un dels seus braços és força més gran que els altres, i que el repartiment de la pols interestel·lar es presenta modificat. Aquesta és la causa que M66 estigui present a l’Atles de galàxies peculiars.

Aquesta vista en primer pla reprocessada del Telescopi Espacial Hubble abasta una regió d’uns 30.000 anys llum d’amplada al voltant del nucli galàctic i mostra el disc de la galàxia molt inclinat cap a la nostra línia de visió. Al voltant del seu nucli es probable que hi hagi un forat negre supermassiu, i podem distingir franges de pols fosques i joves cúmuls d’estrelles blaves que recorren els braços espirals esquitxats amb la resplendor de les regions rosades de formació d’estrelles.

NGC 3628

Té un diàmetre aproximat de 120.000 anys llum i una magnitud aparent de 11,1. Està a 35 milions d’anys llum de la Terra. La va descobrir William Herschel en 1784 i no forma part del catàleg Messier.

El més destacable que ens ofereix la tercera component del triplet és una espectacular cua que s’expandeix cap a dalt a uns 300.000 anys llum de la galàxia pròpiament dita. Això es coneix com cua de marea. L’estructura forma aquest dibuix per les marees galàctiques causades per interaccions passades amb les seves veïnes. Aquesta cua es compon de cúmuls d’estrelles joves i blavoses així com regions de formació estel·lar. Aquestes interaccions també han produït un brot estel·lar en el seu centre. També és resultat de la interacció gravitacional amb les galàxies veïnes l’extensió i deformació del disc d’aquesta espiral.

Les vistes telescòpiques nítides de NGC 3628 mostren un disc galàctic inflat, dividit per franges de pols fosc. Hi ha qui l’anomena “Galàxia de l’hamburguesa” per que hi té una similitud. També podem veure la cua de marea, molt dèbil però extensa cap a l’esquerra de la imatge.

Resum: Montse Ramos

Fonts : Vikipèdia, Wikipedia, science.nasa.gob, observatorio.info, Stellarium