11/05/2024
L’11 de maig de matinada hi ha qui per comptes de veure aurores a les nostres terres es dirigien cap al CERN a fer una visita llampec. Així un grup composat per socis d’AstroGirona i Astrobanyoles, vam anar a Ginebra al matí i vam tornar al vespre, cansats i satisfets.
Al matí varem fer la visita a les exposicions, súper interessants, en l’edifici principal. A la tarda la visita guiada a dos emplaçaments fora del edifici principal:
1. Sincrociclotró, el primer accelerador, que va ser instal·lat el 1957.
Quan es va construir era l’accelerador de partícules de major energia d’Europa, i en els 33 anys que va estar en funcionament va caracteritzar molts resultats físics importants, com la desintegració del pió.
Inactiu des de 1990, actualment és una exposició amb parets de 10 m. de gruix. Aquí, mitjançant videos, ens van mostrar com funcionava.
2. Centre de Control de l’experiment ATLAS, un dels dos experiments del CERN que van descobrir el Bosó de Higgs, també dit “la partícula de Deu”. És una partícula subatòmica elemental que juga un paper fonamental en física, ja que explicaria com s’origina la massa de totes les partícules de l’Univers. La seva existència va ser proposada en la dècada dels 60, però no es va ser fins el 2012, quan es va confirmar en el Gran Col·lisionador de Hadrons, al CERN.
ATLAS és un experiment de física de partícules de propòsit general en el Gran Col·lisionador de Hadrons (LHC). Està dissenyat per explotar tot el potencial de descobriment del LHC.
Els feixos de partícules que viatgen des del LHC a velocitats fins el 99,9999999% de la llum, xoquen en el centre del detector produint unes restes de col·lisió en forma de noves partícules que surten disparades en totes direccions. El detector consta de sis sistemes de detecció diferents, embolcallats concèntricament en capes al voltant del punt de col·lisió, per enregistrar la trajectòria, l’impuls i la energia de les partícules, el que permet identificar-les i mesurar-les individualment. Un enorme sistema magnètic corba la trajectòria de les partícules carregades per a que els seus moments es puguin mesurar amb la major precisió possible per tal d’identificar les potencialment interessants.
Tot aquest desplegament busca trobar la “fórmula” de la materia fosca, que constitueix un 27% de l’Univers. Però no vol dir que coneguem la resta, no. Tots els planetes, galàxies, cometes, forats negres, etc. que coneixem,sumen un 5% del total. El 68% que falta és energia fosca, de la qual tenim molt poca informació, encara. Haurem de deixar que els científics facin la seva feina.
Per desgràcia la visita va acabar aquí. Ens van quedar ganes de molt més. I es que hi ha material per diverses visites. De ben segur que hi tornarem!!!!
