El Cúmul del Pessebre és un cúmul obert de la Via Làctia en la constel·lació de Càncer. A una distància de la Terra de 577 anys llum.
Un cúmul obert és un grup d’estrelles nascudes més o menys al mateix temps, del mateix núvol gegant de material. Així, les estrelles que el formen tenen una composició química similar. Al contrari que la majoria d’estrelles, que s’estenen poc a poc després del naixement, aquestes “joves” amb una edat estimada de 730 milions d’anys, romanen unides gràcies a la seva mútua atracció gravitatòria.
Va ser identificat per Àratos de Soli en el 260 a.C., però va ser Galileu en 1610 qui va poder distingir per primera vegada les estrelles que el componen. Galileu va identificar 44 estrelles, però es creu que poden ser unes 1000.
El cúmul té una magnitud global de 3,7 i apareix a l’observació com una zona de lluminositat difusa, cobrint 95 minuts d’arc. Conté gran quantitat d’estrelles variables polsants, cap de les quals és fàcil d’observar pels aficionats.
M 44 es pot observar a ull nu en cels molt foscos, gràcies a la seva magnitud total, però les seves estrelles són massa febles per ser observades a ull nu individualment. Amb binoculars es poden resoldre un gran nombre d’estrelles i amb un telescopi de 150 mm es mostra magnífic.
La seva edat i moviment propi coincideixen amb els de les Hiades, el que suggereix que podrien compartir un origen comú.
Com molts cúmuls estel·lars de qualsevol tipus, El Pessebre ha experimentat una segregació massiva, procés en el que els membres més pesats del sistema tendeixen a moure’s cap al centre del mateix, mentre els més lleugers tendeixen a allunyar-se del centre. Això significa que les estrelles massives més brillants es concentren al nucli del cúmul mentre les més dèbils i menys massives és concentren a la corona.
En total, el cúmul conté un mínim de 1000 estrelles unides per la gravetat, per a una massa total al voltant de 500-600 masses solars. Estudis recents han comptat 1010 estrelles, de les quals el 68% són nanes vermelles, 30% son estrelles similars al Sol amb classificació espectral F, G i K i quasi 2% son estrelles brillants classe A. També hi ha presents cinc estrelles gegants.
Fins ara, s’han identificat 11 nanes blanques que representen la última etapa de les estrelles més massives del cúmul, que originàriament pertanyien al tipus espectral B.
Pels voltants i fins i tot dintre del mateix cúmul, encara que situades molt més lluny que qualsevol de les seves estrelles, pot observar-se un petit cúmul de galàxies disperses, no gaire brillants ni grans. Formen part del conjunt Coma-Lleó. Amb una lluentor feble, poden ser observades fàcilment per qualsevol telescopi mitjà equipat amb una càmera CCD o fins i tot amb fotografies de llarga exposició. Alguns exemples són NGC 2637 o IC 2388.
M 44 està situat en el mateix pla que la eclíptica (pla en el que orbiten els planetes), el que vol dir que de vegades, es pot veure els planetes transitar entre les seves estrelles.
Al setembre de 2012 es van descobrir dos planetes (exoplanetes) orbitant cada un al voltant de la seva estrella dins el cúmul. Aquesta troballa va ser significativa perquè va ser la primera vegada que es trobaven planetes orbitant estrelles molt similars al Sol dins d’un cúmul estel·lar.
Els antics havien vist el cúmul com un rusc o com un pessebre. Popularment es coneixia com El Rusc, perquè aquesta taca borrosa d’estrelles s’assembla a un eixam d’abelles.
D’altra banda, els grecs i romans veien un pessebre, és a dir un recipient d’on mengen els animals, on dos rucs, les estrelles Asellus Borealis i Asellus Australis (asellus és ruc en llatí), s’alimentaven. Segons la mitologia els rucs pertanyien als déus Dionís i Silè, els qui els van muntar a la batalla contra els Titans. Els Titans es van espantar pels brams dels rucs, el que va permetre que els déus Olímpics guanyessin. Com a recompensa, els rucs vans ser col·locats al cel, convertits en estrelles.
Fonts : Vikipèdia, Wikipedia, Star Walk