La nebulosa de la Roseta, també és coneguda com NGC 2237 i Caldwell 49. Fem servir NGC 2237 per a la totalitat de la nebulosa, però en realitat designa només una part de la mateixa. Altres parts són NGC 2238, NGC 2239, NGC 2246, així com el cúmul obert NGC 2244 (Caldwell 50) que hi està íntimament relacionat, ja que les seves estrelles s’han format a partir de la matèria de la nebulosa, dins la qual es troba. Per aquest motiu observem un buit en el centre de la nebulosa.
Aquesta nebulosa és una regió H II circular situada a l’extrem d’un núvol molecular gegantí de la constel·lació de Monoceros, a la Via Làctia.
Què vol dir “una regió H II “? Vol dir que és un núvol de gas i plasma brillant. En astronomia se’n diu HII del hidrogen ionitzat.
Què és un núvol molecular? És una regió extensa a l’interior d’una galàxia en la que la densitat de la matèria és prou alta i la temperatura és prou baixa per a que existeixi hidrogen i heli, molt relacionats amb la creació de estrelles. Quan els núvols moleculars pateixen inestabilitat gravitacional es contrauen, el que fa que es formin grumolls de major densitat aglutinant hidrogen, heli i partícules de pols que segueixen la seva etapa de contracció gravitatòria formant el que diem protoestrelles, la primera fase en la vida d’una estrella que durarà fins que comencin les reaccions termonuclears i entrin en la seva seqüència principal, convertint-se en estrelles.
La nebulosa Roseta es troba a una distància aproximada de 5.000 anys llum de la Terra y té un diàmetre de 130 anys llum, cosa que fa que la seva extensió aparent al cel sigui de més d’1 grau (5 cops l’extensió de la lluna plena). La radiació de les estrelles joves del cúmul excita els àtoms de la regió els quals emeten radiació i fan visible aquesta nebulosa d’emissió. S’estima que la matèria continguda a la nebulosa equival a unes 11.000 masses solars.
Una imatge presa des de l’observatori de raigs X Chandra ha permès descobrir unes 2.500 estrelles acabades de néixer. Són estrelles de classe O, de gran massa i són principalment les que causen el creixement d’una bombolla de gas ionitzat.
La majoria de l’activitat de formació d’estrelles ocorre al dens núvol molecular situat al sud-est d’aquesta bombolla.
També s’observa una brillantor difusa en raigs X a la bombolla que s’ha atribuït a un plasma que es troba a gran temperatura (entre 1 i 10 milions de kèlvins), molt més calent que les regions HII (uns 10.000 k). Aquest plasma es produeix probablement per la radiació en forma de vent estel·lar que prové de les grans estrelles de classe O que s’anomenaven anteriorment.
El cúmul obert és visible amb binocles i fàcil d’apreciar amb petits telescopis, la nebulosa en canvi és més difícil d’observar visualment i requereix cels foscos i un bon equip. Fotogràficament la Nebulosa de la Roseta és fàcil de retratar i és l’única manera de captar el seu color vermellós no apreciable visualment.
Fonts :
Vikipèdia
Wikipedia
Stellarium