Al que abans es deia simplement Chaco Canyon al remot nord-oest de Nou Mèxic, conegut avui com el Parc Històric Nacional de la Cultura Chaco, encara només s’hi pot accedir per pistes de terra. És també un Parc Internacional del Cel Fosc IDA amb molt a oferir! Els seus cels són foscos, el paisatge desèrtic és espectacular i hi ha ruïnes antigues de pobles i pictogrames astronòmics decorant les parets del canó. Les ruïnes mostren l’antiga civilització chaco, part de la cultura ancestral dels pobles que va dominar gran part del que ara és el sud-oest dels Estats Units des de mitjans del segle IX fins a principis del segle XIII. La civilització chaco va construir grans cases per acollir grans cerimònies, i moltes d’aquestes cerimònies devien implicar l’astronomia. Així, una supernova, un cometa famós, un eclipsi solar total i els solsticis devien ser esdeveniments importants per al poble del Chaco Canyon. I molts d’aquests esdeveniments poden haver estat documentats en obres d’art a les seves parets.
La civilització chaco va estar en el seu apogeu al segle XI, que va coincidir amb espectaculars esdeveniments astronòmics visibles des del canó. Dos d’aquests esdeveniments van ser supernoves, el 1006 i el 1054, tan brillants que fins i tot eren visibles durant el dia. Un altre esdeveniment va ser un eclipsi solar total que va ser observat a la regió l’11 de juliol de 1097. A més, l’aparició impressionant de 1066 del cometa Halley va tenir lloc també durant aquest període de temps.
La gran col·lecció de petròglifs i pictogrames del Chaco Canyon probablement inclou representacions d’aquests esdeveniments espectaculars. L’art rupestre preserva l’experiència de la cultura Chaco d’aquests esdeveniments i ens permet veure el cel a través dels ulls dels nostres avantpassats.
Dos pictogrames notables es troben al llarg del camí que va des de Chaco Wash fins a la gran casa de Peñasco Blanco. El pictograma de la Supernova està ben conservat en una cara de roca horitzontal ombrejada a uns 5 metres per sobre del camí. Al costat d’una roca vertical hi ha un pictograma amb prou feines visible que pot ser una representació del cometa Halley o del Sol durant un eclipsi.
Tot i que la connexió segueix sent controvertida, el pictograma de la supernova s’esmenta sovint en associació amb la supernova de 1054, la supernova mare de la nebulosa del Cranc, M1, encara avui visible. La construcció de la gran casa de Peñasco Blanco, just a sobre del pictograma prop de la vora del canó, va durar des del 900 fins al 1125 dC. L’orientació de l’estrella al costat de la mitja Lluna correspon a l’aparició abans de l’alba de la supernova, i de la Lluna el 5 de juliol de 1054, directament a través del canó. Els registres històrics mostren que els observadors xinesos havien albirat per primera vegada la supernova de 1054 el dia abans (4 de juliol de 1054). El 5 de juliol, hauria estat visible a la llum del dia i a prop de la seva brillantor màxima.
Altres explicacions possibles per a aquesta imatge inclouen la Lluna i Venus, així com la supernova encara més brillant de 1006. Encara que més brillant, la supernova de 1006 estava molt baixa a l’horitzó sud per a la latitud de Nou Mèxic. No hauria estat fàcilment visible des d’aquesta ubicació a la paret sud-oest del canó.
El que no se sol esmentar és que hi ha més art rupestre en aquest lloc. A sota de la possible supernova hi ha un pictograma molt esvaït, originalment en vermell i groc. Just a sota del suposat plafó de la supernova a l’encavalcament de la roca, i apareixent avui en blanc a la cara del penya-segat, hi ha un gran símbol de cercles concèntrics, sovint identificat com un símbol solar del poble chaco ancestral. Els cercles concèntrics suggereixen representacions del Sol. En aquest cas, però, el que sembla ser una extensió semblant a una flama esvaïda es pot veure projectada a la dreta des del símbol del Sol. Aquesta extensió, que també sembla estar considerablement enfosquida per la pols, sembla combinar-se amb el símbol del Sol per representar un cometa. L’ús del gran símbol del Sol com a cap del cometa implica sens dubte que era gran i brillant. La cua emplomada o d’aspecte flamíger al seu costat també podria ser una representació d’una ejecció de massa coronal (CME) durant l’eclipsi solar total de l’11 de juliol de 1097. Visible des del Chaco, prop del màxim d’un cicle d’activitat solar, una CME podria haver donat a la corona un aspecte asimètric durant la totalitat.
No obstant això, observant la imatge millorada, l’aparença s’assembla molt a la cua d’un cometa. L’espectacular aparició del cometa Halley el 1066 va ser només 12 anys després de la supernova del 1054. La proximitat de les dues imatges potser aporta més pes en favor de la interpretació sobre el cometa Halley.
Una datació més precisa podria acotar millor les possibles interpretacions. La datació dels pictogrames és possible, però requereix l’eliminació d’una part de la imatge. L’evidència d’una datació més precisa podria eliminar possibilitats però no demostrar del tot una interpretació específica.
Així que probablement mai sabrem, amb certesa, quins eren els temes reals d’aquests pictogrames. Les dates, la ubicació i l’orientació de la imatge proporcionen proves convincents per a la interpretació de la supernova de 1054. El pictograma adjacent s’assembla molt a un cometa i la proximitat de les dates fa que la representació de l’aparició del cometa Halley l’any 1066 sigui plausible. El 1066 dC la conquesta normanda d’Anglaterra també es va retratar al registre del tapís de Bayeux juntament amb una representació del cometa Halley. Una antiga referència escrita a Anglaterra esmenta que el cometa semblava quatre vegades més brillant que Venus, i una altra compara la seva mida i brillantor amb la de la Lluna, un espectacle impressionant que mereixia ser enregistrat a través de l’art, catalitzador d’emocions i consolidador de la memòria.
Alguns investigadors, com Rob Pettengill i Peter Faris, consideren que la més brillant i impressionant d’aquestes aparicions seria el candidat obvi per a la reproducció d’un cometa sobre del camí de Peñasco Blanco. A partir de la informació disponible, probablement era l’aparició del cometa Halley l’any 1066. La proximitat d’aquesta data a la de la supernova de l’any 1054 també suggereix l’aparició de l’any 1066, ja que sabem que algú d’aquell lloc havia pintat un esdeveniment astronòmic probablement dotze anys abans. Sens dubte, la gent d’aquella època va mostrar interès pels esdeveniments vists al cel, com ho demostren el proper calendari solar de Fajada Butte i el panell de la supernova. Aquestes pistes suggereixen que el pictograma esvaït sota el panell de la supernova és un registre de l’aparició del cometa Halley l’any 1066.
