11/08/2020
Observació de la pluja d’estels dels Perseids.
Què podem esperar de la pluja d’enguany? Quan serà el màxim?
Els Perseids són una de les pluges i dinàmica de meteors més emocionants, visible als mesos de juliol i agost (17 de juliol al 24 d’agost). Basant-nos en les observacions de l’International Meteor Organization dels últims anys, esperem que el màxim d’activitat d’aproximadament 110 meteors per hora es produeixi entre les 15:00 i les 18:00 del dia 12 d’agost. Però hi ha possibilitats que el màxim s’estengui en horari, anant des de les 10:00 fins a les 23:00. Això passa perquè els Perseids han anat generant una forta activitat des d’un màxim primari al llarg dels anys noranta. Les observacions millorades des de 2016 mostren pics addicionals a causa de passatges de la Terra a través de núvols de pols cometària secundaris. Per exemple, s’ha recuperat un encreuament amb filaments secundaris a partir de les dades del 2018. Es creu que el filament secundari principal és una acumulació de meteoroides en una ressonància de moviment mitjana. I per al 2020 es preveu una trobada amb aquest filament, que generaria una activitat de 100 meteors per hora, cap a les 12:00 del dia 12 d’agost.
Com que el màxim previst tindrà lloc de dia i, durant la nit un cop passada la mitjanit, tindrem Lluna minvant (46,9%), no podrem gaudir d’unes condiciones òptimes per a l’observació d’enguany. La nit ideal per observar aquesta pluja serà la de dimarts a dimecres, i la de dimecres a dijous, esperant poder gaudir respectivament de l’increment i la minva d’activitat del màxim. De tota manera, aquests dies ja podem estar ben atents al cel perquè fins el dia 10 podem esperar veure fins a 15 meteors/hora. El dia 11 i 12 serà fàcil observar-ne entre 50 i 80 per hora, i passat el màxim el ritme decaurà fins a 10 meteors/hora.
La pluja de meteors dels Perseids ens va sorprendre en diverses ocasions durant les últimes dues dècades, mostrant esclats de 150 a 400 meteors/hora a causa que la Terra passa per les regions de major densitat en el flux de pols (per exemple, THZ ~ 200 l’any 2009).
Enguany però no tindrem tanta sort doncs no travessarem el núvol de meteoroides tan directament. S’espera poder observar alguns bòlids ràpids i multicolors (meteors més brillants que el planeta Venus, de magnitud -5), en moments anteriors i posteriors al màxim del dia 12. Per aconseguir observar alguns meteors caldrà buscar un lloc d’observació el més fosc possible, fora dels nuclis urbans.
Perquè té lloc aquesta pluja d’estels (també coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cada any?
El cometa 109P/Swift-Tuttle descriu una trajectòria que dóna la volta al Sol cada 135 anys, però cada any la Terra travessa els núvols de restes del cometa atrapades per la gravetat solar. En fer-ho, les partícules de pols cometari travessen l’atmosfera terrestre a una velocitat de 59 km/s (212.400 km/h); a causa d’aquesta velocitat extrema, les minúscules partícules del cometa, la majoria de les quals no són més grans que un gra de sorra, poden produir impressionants traces de llum. Els brins de pols interestel·lar es cremen per complet a una alçada de 100 km per sobre de la superfície terrestre.
Ah!, recordeu que això no serà una pluja de meteorits, sinó de meteors! A les partícules dels cometes en òrbita les anomenem meteoroides, quan aquestes es desintegren en la nostra atmosfera i deixen el seu característic rastre de llum s’anomenen meteors, i si finalment algun fragment important arriba a impactar amb la superfície terrestre, aquest fragment recuperat s’anomena meteorit.
En el gràfic següent podeu apreciar com les òrbites dels meteoroides dels Perseids (les tres línies verdes), intersecten la de la Terra (el puntet blau), donant origen a la pluja de meteors de les Llàgrimes de Sant Llorenç.
Quina és la millor manera d’observar-la?
En condicions ideals, els Perseids s’observen millor després de la mitjanit local, quan guanya alçada Perseus (el radiant) al cel de l’horitzó Est. Enguany, amb Lluna minvant, l’observació pot resultar una mica deslluïda. Tradicionalment, les taxes més altes de meteors són visibles cap a la matinada, quan el radiant arriba al seu punt més alt.
La millor manera d’observar meteors és a ull nu, estirats còmodament a terra, abrigats moderadament, en un lloc el més fosc possible. També podeu fer fotografies de gran camp del cel nocturn, per intentar capturar les traces lumíniques dels meteors.
Per estar ben informats podem consultar els següents gràfics que mostren la ubicació dels radiants de les pluges de meteors tal i com es detecten en temps gairebé real pel Canadian Meteor Orbit Radar (CMOR). Cada dia, aproximadament 4000-5000 òrbites de meteoroides individuals es mesuren pel CMOR i la quantitat d’agrupaments de meteors en aquests radiants determina la ubicació de les pluges d’estels.
La gràfica superior mostra l’activitat dels radiants en un mapa del cel vist des de l’estació de radar (43N, 81W) en el moment indicat. El sol i la Lluna també es mostren.
La següent imatge mostra la mateixa vista amb els radiants amb colors individuals codificats per la velocitat dels meteors associats.
Vols venir a gaudir de la pluja amb nosaltres?
L’Associació Astronòmica de Girona instal·larà el seu camp d’observació als Estanys de Sils, on a partir de les 21:00 dels dies 11 i 12 d’agost muntarem guàrdia per observar si es compleixen les previsions, i també és clar altres astres que aquella nit tinguin la delicadesa de deixar-se espiar, com Júpiter i Saturn, enguany en condicions òptimes d’observació, doncs estaran molt junts al cel! No cal dir que tothom hi està convidat, l’observació telescòpica i meteòrica serà de franc!
També, l’Ajuntament de Sils ha programat una activitat per completar la vetllada amb llegendes. ATENCIÓ: PER TEMES D’AFORAMENT, CAL CONTACTAR AMB L’AJUNTAMENT DE SILS PER INSCRIURE-US A L’ACTIVITAT, QUE ÉS DE FRANC.
I per acabar, una petita curiositat. Si voleu, podeu intentar capturar un possible fragment de meteorit d’una manera molt senzilla. Només cal que podeu recollir l’aigua de la pluja del vostre sostre durant el primer episodi de precipitació que s’esdevingui a la vostra localitat just després de la pluja de meteors. Podeu fer servir diverses galledes per tenir més possibilitats d’èxit. Un cop teniu les galledes plenes, haureu de filtrar l’aigua recollida amb un drap ben fi i blanc. Allí, us hi hauran quedat atrapades diverses partícules sòlides, minúscules. I ara ve la part més divertida d’aquest experiment! Mireu de disposar d’un imant el més potent possible, de neodimi per exemple, i passeu-lo per sobre de la vostra collita de partícules. Si alguna d’elles s’adhereix a l’imant hi ha alguna possibilitat que provingui de l’espai exterior, potser de la generació d’estels anterior al Sol… qui sap? Potser haureu capturat un fragment de cometa, un petit tros dels fòssils de la formació del nostre sistema solar. No cal dir que per a confirmar aquesta procedència caldria una anàlisi molt detallada de la mostra, però l’experiència és emocionant i divertida i us permetrà gaudir de les pluges de meteors durant molt més temps i d’una forma original, sobre tot si ho feu amb nens. Si a més disposeu d’un microscopi ja podeu començar la vostra pròpia recerca “meteorítica”. Que tingueu bons cels i bona caça!
Rafael Balaguer Rosa.