El brillant cometa C/2020 F3 (NEOWISE) va arribar al periheli el passat dia 3 de juliol de 2020, a una distància mínima de el Sol de 0.30 U.A. i aconseguint la seva màxima brillantor entorn a magnitud 0,5. La seva elongació era llavors de 13° i per tant molt difícil (encara que no impossible per a observadors experimentats) d’observar des de latituds boreals durant el crepuscle nàutic i abans de la sortida del Sol. En dies successius ha anat guanyant alçada fins a la matinada el 14 de juliol, i perdent brillantor fins a la magnitud 2.
Passarà llavors a estar més ben situat en el cel de la tarda, i serà de bona ajuda utilitzar uns binocles per localitzar el cometa durant el crepuscle nàutic. Pujant molt ràpid dia rere dia sobre l’horitzó nord-oest, a partir del 15 de juliol començarà a ser observable a simple vista ja en la foscor de la nit tot i que encara a baixa altura i amb magnitud 2,5 i disminuint la seva brillantor poc a poc. Podeu localitzar-lo fàcilment amb aquest mapa d’Sky & Telescope.
El 23 de Juliol el cometa NEOWISE amb una magnitud de 3,5 i encara observable a simple vista des de llocs foscos arribarà a la seva màxima aproximació a la Terra, que serà a una distància de 0,69 U.A. del nostre planeta.
Amb magnitud 4 a partir de el 24 de Juliol s’estabilitzarà mantenint-se a uns 20° d’alçada al nord-oest a l’inici de la nit, necessitant l’ajuda d’uns binocles per poder veure alguna cosa més que una petita taqueta al cel. A partir de llavors la Lluna començarà a interferir cap a l’oest, i cada dia amb més fase d’il·luminació. El 31 de juliol el cometa NEOWISE hauria d’estar en magnitud 5 sent observable amb prismàtics des de tot el món.
Des d’Astrogirona hem matinat molt per observar i fotografiar el cometa abans de la sortida del Sol i us compartim alguns resultats.
Des del castell de Llagostera, Rafael Balaguer va fotografiar el cometa sobre les Gavarres el dia 10 de juliol. A la dreta a baix tenim a Venus sobre l’estel Aldebaran, i a la dreta a dalt tenim les Plèiades:
I el dia 11 de juliol, també des de Llagostera, en Lluís Amat el captava així:
Anem avançant en el calendari i el dia 12 de juliol l’Armand des del mirador de Pedralta a Sant Feliu de Guíxols ens comparteix aquesta imatge i ens comenta que no va poder fotografiar el cometa, però sí observar-lo molt bé amb els prismàtics:
També el dia 12, en Lluís Amat fotografiava el cometa des de la Portella de Mentet, a Vallter:
I els dies 13 i 14 de juliol des de l’Observatori de Gualba, MPC 442, l’Albert Sánchez utilizant un refractor vixen ED 114mm/f600 mm + camara ASI183 MM, obtenia aquestes imatges:
Quan el cometa va passar a ser visible a ull nu a hores més còmodes, quan començava la nit just a la posta de Sol, molts companys i companyes es van animar a observar-lo i fotografiar-lo.
La Jèssica Lleonart, des de Rocafort, al Bages, el captava així directament amb el telèfon mòbil el dia 17 de juliol:
I a la pantalla de la càmera reflex ja es notava que la cua ja era fantàstica!
El 18 de juliol, l’Armand des de Sant Feliu de Guíxols feia aquesta fotografia:
També el 18 de juliol, des de Rocafort al Bages, la Jèssica Lleonart i en Rafael Balaguer van observar i fotografiar el cometa, i en Rafael va poder capturar i analitzar el seu espectre:
José Manuel Sánchez Bosch, des de Sant Martí Sacalm, ens compartia aquesta preciosa imatge:
En Quim Fort, des dels Àngels, obtenia aquesta fotografia:
I en Lluís Amat obtenia aquest màgic timelapse, 2000 fotos de 8 segons cada una:
El dia 19 de juliol, des de Rocafort, amb vistes als afores de Manresa, la Jèssica Lleonart i en Rafael Balaguer van estar observant i fotografiant el cometa i van obtenir diverses fotografies i timelapse:
Mentre es feien les fotografies per fer la circumpolar, en Rafael observava el cometa amb uns binocles de Mortadelo, de 2.1X, que s’anomenen “ulls de mussol”, i permeten obtenir vistes espectaculars de gran camp, amb les constel·lacions completes:
I també aprofitava per fer algunes fotografies més detallades amb un telescopi William Optics:
En Quim Bigas, veia el cometa així des de Sant Feliu de Guíxols:
I en Jordi Sesé obtenia aquesta fotografia de 20 segons amb el mòbil des de Barcelona ciutat:
En Jordi Casanyes jugava així amb el paisatge de l’Empordà:
El dia 21 de juliol, en Carles Corney des de Montgó, veia així el Neowise:
I en Jordi Cassanyes el fotografia sobre el Montgrí:
Carles Miret ens comparteix el mateix dia aquesta imatge de la pantalla de la càmera:
L’Emili Martínez obtenia el dia 22 de juliol aquesta magnífica imatge i aquest timelapse:
I també el dia 22 de juliol, en Rafael Balaguer, des de casa seva a Rocafort, al Bages, obtenia aquestes dues imatges:
I com a detall curiós, el dia 23 de juliol en Rafael Balaguer, també des de Rocafort, obtenia imatges en infraroig del cometa. Es tracta de l’emissió infraroja del cometa, i és un indicador de la temperatura dels granets de pols de la cua del cometa. Segons els primers càlculs, en Rafael ha obtingut un sorprenent resultat: els grans de pols de la cua del Neowise estaven a 76,85ºC.
Font dades cometa: Pepe Chambó, Cometografia.