El cometa C/2017 S3 (PANSTARRS) va ser descobert el 23 de Setembre de 2017 per l’equip del telescopi de vigilància PANSTARRS situat a Hawaii (EUA): El cometa estava llavors en la constel·lació de Draco amb una magnitud de 20,5 i un diàmetre de coma de 0,1’a una distància de 5.7 UA del Sol.
L’òrbita del cometa C/2017 S3 (PANSTARRS) té el seu periheli el 16 d’agost de 2018 a una distància de només 0,2 U.A. del Sol, amb una màxima aproximació a la Terra uns dies abans, el 7 d’agost a 0,8 U.A. del nostre planeta. Segons els càlculs fotomètrics preliminars el cometa té una magnitud absoluta propera a la 10, per sota del límit de Bortle, el que fa altament probable que es desintegri durant la seva aproximació al Sol.
Donada també la proximitat al Sol en el periheli, ja des d’un principi es calculava que el cometa aconseguiria llavors una lluentor elevada: al voltant de la magnitud 4 a mitjans d’agost de 2018. Però com a conseqüència de la reduïda separació angular del cometa vist des de la Terra en aquests dies, en cas de sobreviure no podrà ser observat llavors, a tot estirar podria ser observat amb petits telescopis abans de submergir-se en la llum crepuscular a finals de juliol des de l’Hemisferi Nord.
Les observacions CCD obtingudes durant els mesos anteriors mostraven un cometa augmentant de brillantor a un ritme encara més feble del que es preveia, pujant de la magnitud 17 a la 16 d’abril a maig de 2017, i després més ràpidament fins a la 12,5 al juny. Però el 2 de juliol de 2018 el cometa C / 2017 S3 (PANSTARRS) va patir un esclat d’activitat brutal!
En una imatge obtinguda aquest dia per Michael Jäger apareixia molt més brillant i amb una coma verda que s’havia expandit de sobte!
Durant aquests primers dies de juliol es van realitzar les primeres observacions visuals del cometa, confirmant el seu sobtat augment de brillantor fins a la magnitud 9, i una coma d’aproximadament 4′ de diàmetre aparent (uns 250.000 quilòmetres en termes absoluts), amb un grau de condensació moderat entorn a grau 4. En una imatge del dia 4 apareix una estreta i curta cua iònica d’uns 10′ de longitud. La intensa tonalitat verdosa de la coma suggereix que la major part del material emès es tracta de gas C2 (carboni diatòmic). Precisament aquest color verd intens i la sobtaba i violenta activitat li ha valgut el sobrenom de l”increïble Hulk”!
No sol ser habitual un esclat d’activitat amb el cometa encara lluny del periheli, i no és possible saber com evolucionarà el cometa en els pròxims dies. Potser l’esclat recent sigui l’inici de la seva desintegració i posterior debilitament, o potser fins i tot pateixi nous esclats en els pròxims dies amb successius augments de brillantor. Malgrat això el seu nucli és petit i és probable que més tard o d’hora acabi per disgregar-se. En cas de mantenir la taxa d’activitat actual, el cometa pujaria des de la magnitud 9 i fins a la 6 durant el mes de juliol, pel que seria fàcil d’observar fins i tot mitjançant petits prismàtics. Mitjançant fotografia possiblement es faci més evident la cua iònica detectada. Convé vigilar el cometa durant els pròxims dies per veure la seva tendència evolutiva! De moment el cometa viatja cap al sistema solar interior i la seva coma ja té una mida de més del doble de diàmetre que el planeta Júpiter.
Des del Hemisferi Nord podrà observar-se en millors condicions al final de la nit durant tot juliol, a mitja/baixa alçada sobre l’horitzó nord-est i baixant al llarg del mes.