Durant mesos, els astrònoms aficionats han estat observant el cometa PanSTARRS (C/2016 R2) més enllà de l’òrbita de Mart, i ara el cometa es mostra molt actiu. Els dolls de material cometari han estat expulsats des del seu nucli, de vegades movent-se cap enrere i endavant, i els núvols de gas blau fan ballar la cua estranya formada pel cometa. Com a mostra, aquí teniu una animació gravada el 25 de desembre per Michael Jäger, d’Àustria, mostrant una “gota” de material cometari catapultat lluny del nucli del cometa.
I quina és la causa d’aquesta activitat intensa? La resposta pot ser el monòxid de carboni (CO). Les noves observacions dels astrònoms K. Wierzchos i M. Womack de la Universitat del Sud de Florida suggereixen que el CO és abundant al cometa PanSTARRS. Van utilitzar el telescopi submilimètric de 10 m de l’observatori de ràdio a Mount Graham per detectar fins a 4,7 x 1028 molècules de CO emergint del nucli del cometa cada segon.
El monòxid de carboni pot fer que un cometa es comporti estranyament perquè, quan està congelat com en els cometes, el CO és extremadament volàtil. Es pot sublimar (canviar de sobte de sòlid a gas) a temperatures tan baixes com -248ºC (25ºK). Per tant, només es requereix una mica de llum solar per convertir els dipòsits de CO congelat en dolls actius i núvols ondulants. A més, el CO ionitzat produeix un resplendor blau, el mateix color que la cua del cometa PanSTARRS.”És una visió bastant rara”, diu el veterà observador del cometa Michael Mattiazzo d’Austràlia. “L’últim cometa notable amb CO elevat va ser el Cometa Humason, el 1962. Serà molt interessant continuar observant aquest cometa ja que arriba al seu periheli (2.6 UA) al maig de 2018.”
Durant el mes de desembre el cometa C / 2016 R2 (PANSTARRS) augmentarà de brillantor almenys fins a la magnitud 11 sent observable visualment amb telescopis de mitjana obertura; encara que podria arribar a ser més brillant a causa de l’activitat que està desenvolupant, convindria tenir-lo vigilat! En qualsevol cas fotogràficament donarà molt de si durant aquests dies, quan segurament podrem enregistrar com la seva cua iònica va guanyant longitud i intensitat deixant veure amb més detall l’evolució de les seves estructures de plasma. El 23 de desembre va tenir la seva màxima aproximació a la Terra passant a 2,05 UA de distància.
El cometa serà observable pràcticament durant tota la nit i des de tot el planeta, sent durant la part central de la nit quan es situarà més alt en el cel.
Per trobar-lo, durant el mes de desembre ha estat a Orió, movent-se en direcció nord-oest, per ingressar a la constel·ació de Taurus i acabar l’any 2017 endinsant-se al cúmul de les Híades.
