20/02/2012
ACTUALITZACIÓ, RECULL DE PREMSA:
Televisió de Girona, 13-03-2012
El dissabte 18 de febrer de 2012 va ser un dia molt important per a l’Agrupació Astronòmica de Girona. En la vida de qualsevol Entitat hi ha moments clau que determinen la seva història i el cert és que darrerament la nostra Agrupació està vivint aquests moments de manera ben intensa. En efecte, després de més de 10 anys d’esforços i dedicació hem aconseguit construir dos observatoris astronòmics a Llagostera, tota una fita només a l’abast d’una Entitat dinàmica i viva i amb il•lusions i projectes col•lectius que articulen l’ideari de l’Agrupació.
Un dels nostres objectius era, pràcticament des dels orígens al 1999, disposar d’una seu estable i dotada d’observatori astronòmic. Per què? Doncs perquè aquesta és, sens dubte, la millor manera d’assolir els dos objectius bàsics del què ha de ser una Agrupació Astronòmica, a saber: un focus de divulgació científica i un centre de recerca astronòmica. Només amb una infraestructura potent i consolidada el potencial i capital humà i científic dels membres de l’Agrupació pot assolir els seu màxim nivell d’optimització de recursos i excel•lència investigadora, a més d’esdevenir un centre de socialització del coneixement. Aquest darrer aspecte no pot ser més descriptiu en el nostre cas. Tenir la seu de l’Agrupació al Centre Cultural Can Roig de Llagostera, seu també de la Biblioteca Julià Cutiller, és tot un privilegi i alhora suposa un repte per tal de complir les expectatives generades en bastir un observatori astronòmic de primer ordre en un equipament públic.
Per això, des del mes de gener hem incrementat molt el volum de feina i activitats divulgatives i tot just hem iniciat el camí de la recerca científica. Tenim l’observatori obert al públic en general, el que suposa una oportunitat única de posar a l’abast de tothom l’estudi del Cosmos, impartim diversos cursos i organitzem xerrades i observacions públiques, organitzem viatges culturals arreu del món i, sobretot, dediquem molt de temps i esforços a socialitzar el coneixement. El coneixement no té cap sentit si no el podem compartir, aquesta és la nostra filosofia.
De manera que ara toca començar a treballar intensament des dels nostres observatoris, Can Roig i Mas Roig II. La tasca divulgativa la tenim ja molt consolidada i desenvolupem les nostres activitats amb un estàndard de qualitat molt elevat. El que ens calia posar en marxa ara era, doncs, la recerca científica en Astronomia.
El primer pas per aconseguir això és dotar de validesa científica els treballs i les mesures que realitzem des dels nostres observatoris, de manera que el primer que calia fer era obtenir per als nostres equipaments el codi d’observatori del Minor Planet Center. Precisament, l’obtenció d’aquest codi era un dels compromisos assolits amb l’Ajuntament de Llagostera ja fa 10 anys, quan vam signar el conveni de col•laboració que posava en marxa la construcció del Centre Cultural Can Roig.
Un cop és una realitat l’observatori Can Roig el següent pas era obtenir el codi MPC. I dit i fet!, en un temps rècord i amb una eficàcia màxima, en José Manuel Sánchez Bosch amb l’ajuda inestimable de Josep Maria Petit Prats, ha obtingut el codi MPC per a Can Roig en el seu primer intent. Aquest és, sens dubte, un dels moments històrics als que em referia al principi d’aquest escrit. Però deixem que sigui el mateix José Manuel qui ens expliqui com ha estat aquesta aventura…
“Ha anat tot molt ràpid des que vam enviar la petició al Minor Planet Center per poder incloure el nostre observatori en una xarxa mundial que es dedica a la astrometria de cometes i asteroides, fins rebre la confirmació i el codi esmentat. En el nostre cas Can Roig és l’observatori MPC C99.
Què podrem fer amb aquest codi?
Doncs participar com astrònoms no professionals dins de la comunitat científica internacional en l’estudi de l’Univers, especialment en el camp de la recerca en cossos menors i potencialment perillosos per a la Terra.
Així doncs, l’obtenció d’aquest codi, no era una finalitat sinó nomes el principi, diguem que és com una mena de carnet de conduir que ens acredita davant la comunitat científica que la nostra forma de treballar és correcta.
Com s’aconsegueix el codi MPC?
Doncs s’han d’escollir 2 asteroides entre un grup que el MPC proposa i fer unes mesures exactes sobre la seva posició en l’espai en una hora determinada. L’error no pot superar mai 1 Arc segon.
Aquestes mesures s’han de realitzar en 2 nits diferents i tot seguit s’envien les dades de la posició dels asteroides al Minor Planet Center.
Els asteroides escollits han estat : LOTIS (429) i PAMELA (1243).
Aquests asteroides estan situats molt a prop de la constel•lació d’Orió i com que ens disposàvem a “caçar” pedres… res millor que la constel•lació d’”el caçador” per donar-nos un cop de ma!
La constel•lació d’Orió és la reina del hivern i segurament una de les més boniques i que més ha cridat l’atenció dels humans des de sempre. No és en va que pràcticament totes les cultures humanes arreu del món han vist en Orió al seu déu principal, a un gran guerrer o un gran caçador, en un episodi de convergència cultural celestial gairebé místic!
Avui dia amb equips moderns podem captar dins aquesta constel•lació meravelles ocultes als nostres ulls. La nebulosa M42 que durant aquests dies ha pogut veure tothom que s’ha apropat a les nostres instal•lacions, o la nebulosa del Cap de Cavall entre altres pertanyen a Orió.
Com hem dit abans els nostres protagonistes són aquests: LOTIS (429) i PAMELA (1243), ambdós mesuren uns 70 km. de diàmetre.
Aquí teniu la seva posició en el planetari aquests dies.
I aquí teniu una animació per observar com es mou l’asteroide amb 3 nits de diferència.
I com a curiositat les mesures que hem enviat són les següents:
COD XXX
COM Long. 2 53 46.7 E, Lat. 41 49 36.1 N, Alt. 150m, Google Earth
CON Observatori Can Roig, carrer Lleó I, nº2, Llagostera 17240, Spain [obscanroig@gmail.com]
OBS Rafael Balaguer Rosa
MEA J.M. Sánchez Bosch
TEL 0.150-m f/5.3 Refractor + CCD
ACK MPCReport file updated 2012.02.14 20:11:32
AC2 obscanroig@gmail.com
NET USNO-A2.0
00429 C2012 02 11.82704 06 02 50.30 +10 53 43.6 13.3 R XXX
00429 C2012 02 11.94214 06 02 49.94 +10 54 05.6 13.2 R XXX
00429 C2012 02 14.77513 06 02 53.18 +11 03 01.0 13.5 R XXX
00429 C2012 02 14.80144 06 02 53.26 +11 03 05.9 13.5 R XXX
01243 C2012 02 11.80701 05 47 56.83 +13 27 16.1 14.2 R XXX
01243 C2012 02 11.93632 05 47 55.82 +13 27 19.7 14.2 R XXX
01243 C2012 02 14.76972 05 47 43.29 +13 28 37.0 14.5 R XXX
01243 C2012 02 14.79639 05 47 43.20 +13 28 38.0 14.4 R XXX
Volem agrair a l’astrònom Ramon Naves la seva dedicació desinteressada a la formació dels astrònoms no professionals sobre astrometria i fotometria. Gràcies a tota la informació que comparteix molts astrònoms aprenen les tècniques necessàries per poder gaudir d’aquest apassionant món.
Doncs a partir d’ara l’Observatori Can Roig posa aquest codi MPC C99 a la vostra disposició per a qui vulgui fer recerca de cossos menors i també us informem de l’adreça d’email de l’observatori només per a temes científics: obscanroig@gmail.com
Aquest email està directament gestionat per la Comissió Tècnica de l’Agrupació Astronòmica de Girona, responsable de la gestió dels nostres observatoris. Per a la resta d’assumptes relacionats amb l’Agrupació podeu utilitzar el correu general astro@astrogirona.com “
Molt bé, doncs ja per acabar per part meva només vull afegir un agraïment molt especial per a en José Manuel Sánchez Bosch, astrònom de l’Agrupació Astronòmica de Girona, que en un temps rècord ha obtingut el codi MPC per a Can Roig. També per a en Josep Maria Petit Prats, astrònom també de l’Entitat i que gràcies a la seva generositat i dedicació tots podem disposar d’un material d’observació d’autèntic privilegi. I és clar, a tots els membres de l’Agrupació ja que sense la seva dedicació, perseverança, esforç, confiança i entusiasme res de tot això hauria estat possible.
Ara ja només queda gaudir de l’observatori Can Roig i seguir treballant doncs els reptes continuen: ens disposem a obtenir el codi MPC també per a l’Observatori Mas Roig II, la ciència no s’atura…